Les quatre claus per a fomentar la creativitat en valencià són: formació, desvirtualització, impuls de continguts i un Talent Hub estable. Hui ens endinsarem en una part formativa i argumentativa que és important que una persona que vol ser creativa en valencià tinga en compte.
Intentarem demostrar que l'expressió "en valenciano estas perdiendo el tiempo, en castellano tendrías más éxito" és relativa i enganyosa perquè construix un sil·logisme fals.
En primer lloc per a fer un pla de màrqueting per a una persona que vol ser creadora de contingut hem de definir algunes coses.
La carrera professional en la creació de contingut té encara moltes incerteses de futur. Pel que sabem fins ara és una carrera curta i associada a la joventut. No descartem que s'amplie conforme l'actual generació per baix de 30 vaja fent-se major i per tant és previsible que el sistema tinga continuïtat però amb variació temàtica.
Amb la informació disponible hem de considerar una carrera curta, precoç i intensiva en esforç i càrrega de treball. Per tant, podem associar-la a altres activitats creatives o esportives com l'actuació o la música on la major part de la carrera "professional" pertany a l'edat situada entre els 15 i els 40 anys (amb matisacions de gènere i temàtica).
En canvi la vida dura molt més. Per tant, una perspectiva madura ha de tindre en compte tot l'itinerari vital de la persona creativa. Com un futbolista, potser la seua capacitat creativa aplegue fins els 35 o potser puga reinventar-se com a "entrenador" o "secretari tècnic". En este escrit partirem de la única trajectòria acreditada fins ara; la que està associada al concepte joventut i la seua apologia digital.
Tanmateix si partim d'un itinerari vital complet podem albirar una perspectiva més amplia dels conceptes d'utilitat i monetització. Per tant, l'argumentació "en castellano tendrás más éxito" podria referir-se exclusivament al curt termini però oferint una falsa esperança. Aplegar a ser famós i tindre molts diners està només a l'abast d'una part molt menuda de la població que ho intenta. Hollywood està ple de cambrers actors.
Efectivament, com en qualsevol altra activitat creativa, la creació de contingut digital multiformat i multiplataforma és complicada d'amortitzar. Testimoni en poden donar músics, actors i actrius, cantants, ballarins...etc... La gent que viu de la seua creativitat és poca. Són una minoria aquells que aconsegueixen fama i molts diners sent la majoria persones que viuen i treballen amb certa dignitat com en qualsevol altre ofici. Aplegar a ser Ibai Llanos es qüestió de tindre molta dedicació, molt de talent i com diu ell mateixa molta sort. I això és molt important per a establir el concete d'èxit i de retribució.
He tardat quasi un any a escriure este post perquè és llarg i complex. Intente que siga una guia per si algú vol fer-la servir com a plà de màrqueting. Dic un any perquè ara fa un any vaig estar voltant per tot el país dels valencians en aules de primària i secundària parlant del valencià a Internet. La pregunta que ara es fan a eixes edats és si poden ser professionals d'això. Crec que al cap tenen una idea confusa: la fama i els diners són la mateixa cosa. Això era veritat quan la gent famosa era famosa per la seua virtuositat en algun àrea concreta. Un torero era famós per torejar i després podia vendre exclusives i guanyar més diners però bàsicament els seus ingressos eren del bou (mai millor dit). En l'actualitat hi ha famosos buits, és a dir, famosos que no tenen cap virtualitat especial tangible. Millor matisaré esta afirmació: tenen una virtualitat que és dominar l'aspiracionisme però no sabem quin recorregut pot tindre eixa virtualitat perquè en un mercat madur la competència és molt alta i no val fer qualsevol cosa. El mercat tendeix a la restricció de la part alta. Per tant, podem afirmar que un mercat com l'anglés o el castellà aplegar a tindre rellevància implica un temps, dedicació i sort que en una determinada època de la vida pot deixar més ferides que satisfaccions.
Val la pena dedicar-se en cos i ànima ser creatiu digital? A hores d'ara no li ho aconsellaria a ningú. Una estratègia més equilibrada seria més recomanable i de fet és la que més tenen al cap en les aules valencianes segons el meu estudi/experiència.
Utilitat i monetització
Una llengua per a sobreviure ha de ser útil però el concepte d'utilitat ha d'anar més enllà de lo crematístic. Hem d'entrendre la utilitat en un sentit ampli. Per tant, l'afirmació més correcta seria: una llengua no ha de ser un acte de militància. Una llengua ha de ser fluida i útil per a la comunicació i per al progrés personal. Si això no ho tenim en compte el valencià pot acabar sent el nou llatí: la llengua dels monestirs mentre el vulgo llatí s'apodera dels patis (espais d'oci o treball).
Quina és la utilitat del valencià en termes amplis? La seua capacitat per a monetitzar la pertinença a una comunitat humana.
Recordem que sempre hem de tindre una perspectiva llarga d'itineraris vitals. Per tant, hem d'intentar demostrar o saber si a llarg termini una aposta per la creació de continguts té sentit i és viable professionalment. La meua resposta és que sí en dos vies. Per un costat és possible triomfar i viure de l'activitat estricta. L'any 1993 la gent es reia de la música en valencià quan va començar Obrint Pas. Anys després hi ha grups i festivals arreu del país. Per tant, no és un desgavell pensar que l'oci digital puga ser un espai professional per al talent valencià.
Per un altre costat, l'activitat creativa en valencià té retorns en forma de rastre digital. Sigues el que sigues, i faces el que faces, l'activitat digital i el teu rastre digital serà el teu currículum vitae de cara a la intel·ligència artificial i la intel·ligència humana. El teu rastre digital serà el teu bagatge. Això que explica i amplifica les teues capacitats. Posar al teu currículum que saps valencià no és tan efectiu com centenars de vídeos que ho demostren. Apliqueu això a l'anglés, la capacitat de treballar en equip, l'optimisme, l'extraversió/introversió, el compromís social, les habilitats comunicatives i la creativitat. Hem de pensar que en el futur només hi ha (de moment) dos habilitats humanes que no poden ser substituïdes per la intel·ligència artificial. Eixes dues habilitats són: l'empatia i la creativitat. Les dues poden ser contrastades a través d'una activitat digital continuada i de qualitat.
Però tornem al nucli dur de l'argumentació: fer contingut en valencià a les xarxes té retorn? Si pensem en el conjunt de la vida d'una persona creativa la resposta és sí, sense cap mena de dubte.
Podem dividir el retorn d'una activitat creativa en tres capitals:
Capital financer. El capital financer són els diners que guanyes de manera directa. En el cas de l'activitat creativa digital ho podem dividir en dos:
Directe de plataforma. Són els ingressos que et dona la plataforma. Hem de pensar que qualsevol plataforma és un negoci i que en àmbits digitals (a hores d'ara) el distribuïdor/plataforma es queda amb bona part dels diners. Les plataformes aniran creixent i canviant de model per a oferir millors condicions però la seua posició de mercat és d'abús de domini. Per tant, els ingressos de la plataforma són difícilment previsibles perquè els marca la pròpia plataforma. El cas del canvi de Youtube a Twitch i dels videos als estrimings de 2020 va ser paradigmàtic en este cas.
Ingressos Indirectes. A llarg termini ja hem parlat de com és d'afavoridor fer contingut en valencià configurant un currículum digital. Això sí, cal cuidar el contingut i no cauré en trolls ni haters. A curt termini els ingressos més freqüents venen d'acudir a actes o fer vídeos per encàrrec. En este aspecte hem de fer una breu explicació. De moment, el fenomen influèncer es restringeix a l'empresa privada i el mercat empresarial però en algun moment (la pandèmia haguera sigut el millor) les administracions s'hauran de plantejar el fenomen influèncer com un espai més de publicitat de les seues activitats que permet un microtargeting molt acurat. En este moment, la comunitat creativa digital en valencià serà molt més rendible a nivell indirecte perquè oferix una triple garantia: garantia de proximitat (si parla valencià és d'ací), garantia de comunicació (sabrà les dues llengües oficial i no solament una) i garantia de compromís/maduresa social. Esta part la desenvoluparé en un altre post sobre comprar en valencià i les seues garanties. La idea és que les institucions han de pensar ja en com aplegar a públics que no lligen els diaris o miren la televisió. No faré cap valoració sobre si això és una tragèdia informativa. És un fet. Tot i així, la triple garantia opera també per a les empreses. Tindre un milió de seguidors a llatinomèrica li serveix de poc a una empresa que ven els productes a Espanya. I bàsicament la relació comercial valenciana és intramercat i exportadora amb Espanya (inclou Catalunya) i Europa Central i del Nord.
Ingressos complementaris. La idea més cabal és dedicar temps a fer contingut per passió i per a generar ingressos complementaris a una estructura de vida central com ara els estudis universitaris o un treball convencional i estar atents als moments i els contextos per a aprofitar les oportunitats laborals que puguen anar sorgint. La gestió de la incertesa intuitiva sense dades serà molt apreciada en el futur.
El Capital social. La idea de capital social és sovint molt invisible però en un món digital el capital social és determinant. En termes de creativitat digital podem parlar de dos bases de capital social:
Contactes cooperatius i gestió del nivell de rebuig. La idea central és que fer contingut creatiu digital en valencià et dona entrada a una comunitat creativa on pots trobar persones com tu amb qui cooperar, competir, aprendre i ensenyar. I això passa a pesar de l'actitud contemplativa de gran part de la societat valenciana que no entén en el fenomen, no sap com actuar o no té la capacitat per a fer-ho. La creació de comunitat creativa, la sensació de pertinença a un grup i la responsabilitat de fer trasllat de l'herència lingüística són ja elements suficients per a valorar tota la tasca creativa altruista que fan.
L'experiència de gestió de comunitats virtuals en valencià serà valuosíssima en un futur molt immediat. Habilitats com ara la gestió de l'odi, la interacció digital, la iniciativa creativa sostinguda, la detecció de tendències... Totes estes softskills seran valuoses en termes econòmics, socials i lingüístic. Que això passe més ràpid o més lent depen de l'actitud de la comunitat valenciana.
Networking evolutiu. Una cosa que aprens amb els anys és que la teua generació es va posicionant i la gent que has anat coneixent et pot obrir o tancar portes, et pot ajudar o afonar. Acumular contactes que de ben joves ja fan activitat creativa assegura tindre els millors contactes socials en el futur per qualsevol altra activitat que vulgues començar.
Capital emocional. El capital emocional és el conjunt d'emocions viscudes durant la vida. És tan important que és això que tot el món recorda quan està a punt de morir. No seré jo qui negue que amb més diners les emocions viscudes poden ser més positives i amb menys diners més negatives però els estudis de felicitat diuen que a partir d'un llindar l'increment de felicitat és progressivament decreixent. Per tant, acumular capital emocional d'una manera barata i senzilla hauria de ser una aspiració de qualsevol persona creativa. Dic barata i senzilla perquè estem en l'època de la humanitat on més fàcil és tindre activitat creativa amateur (professional és una altra cosa perquè Internet ha destrossat a curt termini molta activitat cultural). Fer activitat creativa en valencià és una garantia de:
Evitar molta toxicitat de la teua comunitat. Ara per ara la comunitat digital d'us del valencià és una comunitat molt saludable i sana mentre que en anglés o castellà la toxicitat s'ha instal·lat de manera permanent. Ho diré amb un exemple senzill: ningú no fa estafes digitals en valencià, no hi ha spam en valencià, no hi ha phishing en valencià, és com un tallafocs.
Calma de resultats a curt termini. Fer contingut en valencià evita l'ansietat del curterminisme. La necessitat de tindre èxit directe (de petar-ho) es redueix i per tant el llindar de frustració permet fer les activitats amb més equilibri vital. Recordem que a certes edats els desequilibris vitals poden generar conseqüències massa greus. Per tant, una expectativa realista com la de fer contingut en valencià és positiva per a qualsevol persona. Fa agafar reptes més ambiciosos dins d'un futur en minúscules.
Ara passaríem a parlar de com està configurat el mercat digital per a les llengües que no són el castellà o l'anglés. La mala sort del valencià/català es tindre veïns tan poderosos perquè en realitat en valencià/catalòa no és una llengua menuda. Escandinàvia per exemple és un conjunt homogeni lingüísticament (es poden entendre entre ells amb alguna dificultat) i amb menys parlants. Bé, parlem de configuració de mercats.
Fins ara el mercat digital (des de la crisi de les .com de principis de segle) s'ha anat configurant com un mercat amb tendència oligopolística/monopolística pròpia del sorgiment d'una nova tecnologia. En aparèixer una disrupció tecnològica hi ha actors del mercat millors situats que altres perquè entenen el canvi de regles. La revolució industrial té innumerables lliçons d'adaptació de noves classes socials que van entendre l'activitat d'intercanvi amb més facilitat. Això significa que el mercat no està encara complet ni madur i que encara està en evolució i en expansió. Per tant, podem descriure una primera etapa digital i podem intentar albirar com serà la segona etapa amb l'atreviment propi de qui escriu un post en un blog.
La primera etapa de la creativitat digital ha estat dominada pel paradigma "the winner takes It all". Això significa que qui primer aplega al mercat es queda amb pràcticament tot el mercat. Pràcticament ningú sap dir més d'un buscador d'Internet. Això no ha sigut sempre així. Al principi la competència era ferotge entre quatre o cinc. Ara només queda Google. També ha passat en el mercat de la recaptació de dades (comunament conegudes com a xarxes socials). Les empreses de recaptació de dades són bàsicament tres i les barreres d'entrada fan difícil acudir al mercat. Una cosa semblant ha passat amb la creació de contingut digital d'entreteniment i divulgació (influèncers). Aquells que primer aplegaren estaven millor posicionats perquè entenien el nou paradigma digital de manera intuïtiva. Un cas paradigmàtic va ser El Rubius que va saber vore que la seua passió podia convertir-se en una professió però ha hagut d'anar improvisant i moltes vegades patint. El cas és que a hores d'ara es pot considerar un youtuber mainstream d'iniciació. Esta és l'obsessió actual de Zuckemberg intentant obrir una nova Internet amb el Metavers. Si invente el mercat puc controlar les seues regles. En este paradigma la quantitat de followers és més rellevant que qualsevol altra cosa i per tant el contingut en castellà i anglés té una tendència més apropiada per a la primera etapa d'Internet.
La segona etapa configurarà una segona expansió. La primera etapa disruptiva ha intentat trencar el monopoli de l'entreteniment del cinema i la televisió. Ho han tingut fàcil per la dimissió i la manca de flexibilitat dels mitjans convencionals que són competidors directes dels canals digitals en el mercat de l'atenció. En esta segona expansió la quantitat serà important però apareixeran nous factors que ajudaran a la comunitat creativa valenciana: parlem especialment de la densitat. Una vegada el mercat s'atomitza per la competència de diferenciació en continguts és difícil que la llengua marque una diferència excloent. El mercat s'expandeix en nínxols temàtics i lingüístics i saber fer la combinació serà la decisió més complicada. La gran quantitat de temes possibles que ha deixat en negre el periodisme i televisió convencionals permet un gran jaciment de continguts que es poden fer en valencià i aplegar al llindar de creativitat. Cal ser constant i conscient.
La densitat d'una comunitat digital es pot mesurar en interaccions i decisions de consum. En el meu cas he notat que tinc més tendència comprar merchandising i format físic a la gent que fa música en valencià perquè crec que qui en fa castellà o anglés no necessita el meu suport. Eixe mecanisme mental d'identificació i suport mutu (tu cantes jo escolte = win win) crea un teixit activista dins de la comunitat que genera dades (petroli del segle XXI) i consum directe. El futur del mercat digital són les comunitats denses i la llengua ajuda a crear-les per elements psicosocials que hi col·laboren.
Per tant, la teoria del nínxol de mercat pot ser suficient per a obtindre la massa crítica de consum que determina el llindar de rendibilitat d'una professió digna. Pose un exemple: durant la pandèmia Eugeni Alemany va decidir que no podia estar-se quiet i faria un diari de pandèmia. El seguiment va anar creixent a través de la viralitat dels continguts (pròxims, emotius i comuns). Aquella activitat no li ha reportat diners de manera directa però els seu shows han crescut en assistència i notorietat. Hi influeixen molts factors però és un bon exemple de rendibilitat diferida de nínxol de mercat. Eugeni Alemany faria gràcia en castellà? Sí, però en fa més en valencià perquè té una cosa que es diu el domini de mercat que després explicarem.
Quina massa crítica seria suficient per a un projecte de creativitat en valencià? Si la densitat és alta amb 1000 persones actives de les quals un 40 % pagarà 5 euros al mes faria que la persona creativa puguera accedir a un salari de 2000 euros bruts que descomptant fiscalitat i cotització de manera optimitzada podria deixar 1500 nets. És impossible? A dia de hui és molt complicat però el món canvia molt en cinc anys. La densitat serà important. Ara ja ho és en els continguts minoritaris o contracorrent. La idea central és que l'engagement és més alt com més proximitat es pot tindre respecte a la persona creativa de contingut. La distància entre follower (semblant al fenómen fan dels 80) i influèncer ha de ser optimitzada per a generar un punt d'equilibri delicat i satisfactori per a les dues parts.
Dit tot això i creat un marc teòric la comunitat creativa en valencià hauria de poder accedir a recursos formatius com aquest i de més qualtiat de manera gratuïta, periòdica i estable. Per això em vaig a permetre donar alguns consells a qui en vulga fer una activitat creativa en valencià:
Estàs fent una inversió a llarg termini. A curt termini no te desanimes, tot el que fas i tot el que saps fer tindrà monetització.
Calcula molt bé la ràtio de temps invertit i resultats directes. Ser influèncer no és un bon treball en termes laborals: no tens horari, sempre has d'estar disponible, l'exposició constant dona disgustos, els algorismes no són gens agraïts i són canviants, la comunitat no sempre és agraïda. Necessites escenari A i escenari B i C. Equilibra la trajectòria convencional (primària-secundària-lo que siga) amb la teua passió creativa. No descuides eixe equilibri mai.
Intenta conrear una comunitat positiva i optimista. Lo habitual és que la comunitat que t'acompanye s'assemble a tu, per tant, no intentes ser una altra persona ni te passes el dia contestant a gent que insulta o interpreta lo que fas en termes negatius. Fes el teu camí i segueix la teua intuïció. Tu entens el teu públic perquè fas allò que voldries que hagueren fet per a tu. Dominar el mercat digital de proximitat tindrà valor. Potser ara no el veges però en tindrà.
Tria un tema que siga la teua passió i on pugues posicionar-te com una de les millors opcions. Ha de ser un tema que siga la teua passió perquè passaràs molt de temps fent això i necessitaràs paciència, prudència i perseverança. La comunitat té elements addictius i necessita saber quan faràs el nou contingut.
Però que no siga un tema que t'agrade només a tu. Totes les persones creatives tenen un interés concret i passions disperses. Busca quina passió de les que t'obsessionen seria la més fàcil de monetitzar o experimenta a vàries i mira quina té millor resultat.
Valora el teu contingut. En el moment que pugues fes contingut només de pagament. No regales sempre el teu contingut. Monetitzar no és sempre amb la plataforma on estigues. Sorgiran oportunitats de cobrar pel teu contingut. No el regales. Pots fer productes barats o cars però tot debades no pot ser perquè allò que no es paga sembla no tindre valor. En el moment que pugues fes contingut només per a subrcriptors.
Cuida el contingut i la comunitat. Tindràs crisi de pensar que treballes massa per al resultat que te dona un vídeo però cuidar la qualitat del contingut sempre dóna resultat a mitjà i llarg termini. Potser no siga en forma de quantitat (likes barats) però sí en format de qualitat de la gent que te dóna like. Potser només necessites un like o retuit d'algú amb posició viral per a petar-ho.
Persevera sense obsessionar-te. Agafa un ritme de creació que siga compatible amb un equilibri social, personal, familiar i educatiu/laboral.
Que tingues sort. La sort és imprescindible. És una combinació d'intuïció i random. Ningú sap on repartiran la sort ni quan però si estàs allí en el precís moment...
(2022) Resum de TFG de Lorenzo Muñoz Hortelano.
Amb l’arribada de les plataformes digitals i les xarxes socials, les llengües han adquirit una nova dimensió d’ús. Per tant, en aquesta investigació indagarem sobre quin és el comportament idiomàtic dels valencianoparlants a aquestos espais virtuals i quins perills i oportunitats té la llengua en aquestes dimensions. Farem una revisió bibliogràfica i una recerca orientativa que ubique en quina situació es troba el valencià actualment i comptarem amb persones influents en el món audiovisual en valencià.
Fins la data, aquest context no ha estat estudiat per part de la comunitat científica, més centrada en la utilització de la llengua a altres espais o en el reconeiximent institucional de la mateixa. Es per això, que volem enfocar més la investigació a la situació més propera, es a dir, fer una acotació de l’estudi només al País Valencià, per saber quina es la situació real en aquesta zona concretament ja que considerem que la situació a Catalunya o Illes Balears es prou diferent a la del territori valencià. No obstant si que s’analitzarem dates i estudis de tot el territori catalanoparlant que serviran de base, exemple o com a comparació per guiar l’estudi i tindre una visió mes global de la mateixa.
A més de la focalització en les xarxes socials i contingut, també s’estudiaran altres aspectes relacionats amb l’ús del valencià com, en primer lloc, la seua utilització en diferents àmbits, ja que conèixer el comportament idiomàtic dels valencians, com a objecte sociològic i fet social, fent referència a la seua dimensió social i col·lectiva implica tractar la llengua des del seu valor instrumental i la seua incidència directa en la realitat; que dotaran a la investigació d’un major marc general i permetrà una major comprensió sobre el conflicte, ja que la utilització de la llengua a les xarxes va intrinsicament lligat a la seua utilització a altres àmbits.
En segon lloc, entre els altres temes que volem tractar i que van directament relacionats amb açò, entraria la importància que té per als xiquets i més joves tindre canals de televisió que ofereixen dibuixos animats o series juvenils en valencià, fent un repàs de l’impacte que va tindre per a la llengua anys arrere en Canal 9, i quines oportunitats i ventajes tenen per al desenvolupament del valencià. Per això també contarem amb una entrevista a Alfons Pérez, doblador professional i creador de contingut en valencià, que ens contarà més properament la situació del sector.
Per tal d’aprofundir en el camp virtual i les xarxes socials, s’estudiarà de primera mà el contingut que a dia de hui existixen a les diferents plataformes, es a dir, l’oferta audiovisual en valencià en plataformes com Youtube, Tik Tok o Twicht, així com les diferents iniciatives que s’han elaborat al voltant d’aquestes com Canal Malaia, ClapClap, Valençubers o Poblet, creador del qual hem pogut realitzar una entrevista per saber més a prop del tema. Apropar-se a aquest camp permet comprendre una de les problemàtiques que es tracten en aquesta investigació, la disglòsia existent en aquestos espais, on el castellà s’imposa com a llengua vehicular de comunicació i expressió.
Aquesta investigació s’estructura de la següent forma: en primer lloc, s’hi constaten els principals objectius de l’estudi i l’interès per la problemàtica en qüestió, així com els motius personals per portar-la a terme; en segon lloc es presentarà una breu reflexió metodològica al voltant del procés de desenvolupament del treball dut a terme; en tercer lloc, s’elabora un marc teòric, la fonamentació teòrica sobre el qual s’ha anat assentant aquesta investigació; tot seguit, passem a realitzar una anàlisi i reflexions dels resultats obtinguts i les investigacions portades a terme, així com una discussió sobre les qüestions que ens ocupa; per acabar, es plantegen unes breus conclusions al voltant dels principals resultats extrets; i finalment, s’exposen les fonts i els apartats del qüestionari realitzat en un conjunt d’annexos.
3. OBJECTIUS I JUSTIFICACIÓ
L’elecció de la problemàtica respon a l’existència d’un buit teòric, ja que el conflicte lingüístic valencià ha sigut tractat des de fa molts anys, pero el apartat de les xarxes socials i plataformes digitals ha sigut molt poc aprofundit, en part, per la velocitat i el ràpid sorgiment que han tingut en pocs anys. Considerem que este estudi es de vital importància, ja que les xarxes socials i el contingut audiovisual impregnen cada vegada més l’oci i la vida de les persones, especialment la de les més joves, ja que si es compara el consum que fan els majors amb el dels joves, hi ha un canvi de tendència radical i es constata que les noves generacions cada vegada miren menys televisió i pasen més temps a plataformes digitals com Youtube o Twicht o xarxes socials.
És per això, que les plataformes digitals son un canal de comunicació important per comprendre la utilització i difusió de la llengua, a més de que en moltes ocasions este món digital escapa amb una major facilitat de les mesures que es prenen des de les instuacions, ja que es un món intangible, canviant i dificil de mesurar en termes estadistics per saber realment el impacte real que té a la societat.
En un món on la comunicació es realitza cada vegada més via online o per Internet, seria un error sociològic no considerar, a l’hora d’estudiar l’ús d’una llengua, aquestos espais, moltes vegades infrarrepresentats en moltes mesures preses desde les institucions que vetllen per futur de la llengua. Per això es fa necessari un estudi a fons que tinga com a objectiu saber quins son els comportament dels joves respecte l’idioma en aquests àmbits i de quina forma el valencià podria arribar d’una forma més efectiva a aquesta nova onada de consumidors més jovens. El saber captar la problemàtica i exposar-la tindrà un benefici directe per saber ficar la solució en el focus del problema i saber actuar, de manera directa i efectiva, sobre el conflicte
Per tant, en aquest estudi tirarem una de les primeres pedres, per construir un corpus d’informació de base d’aquests llocs virtuals i fer conciència de la importància que podría tindre per a una llengua impulsar el seu ús o vetllar per ell en aquestos espais, cada vegada més utilitzats i impregnats a la cotidianitat de les persones.
Amb tota aquesta investigació, es voldria corroborar dos hipòtesi al voltant de la utilització del valencià en les xarxes socials i Internet. En primer lloc, que existeix una mancança de l’utilització del valencià a les xarxes entre gent valencianoparlarnt, especialment entre els més joves. Diversos estudis mostrats posteriorment demostren que els joves cada vegada utilitzen menys el valencià i tenen una manca de concienciació de la seua utilització, lo que considerem que te una relació directa amb l’ús minoritari que té el valencià en aquestos àmbits digitals, ja que, el castellà o l’anglès, són enteses i promocionades com a llengües vehiculars i de futur en aquestos entorns digitals, relegant al valencià a un segon pla molt minoritari; i en segon lloc, que exisiteix una gran oportunitat de futur i de mercat per al valencià a les protaformes digitals com Youtube, Twicht o Tik Tok , malgrat la falta de referents audiovisuals en aquestes plataformes, que provoca que a l’hora de crear contingut a les xarxes es faça en castellà o existisca la visió del valencià com una llengua secundària o potencialment més dèbil respecte altres idiomes. S’exposaran arguments sobre perquè es important crear en valencià i els beneficis que pot tindre tant per a l’usuari com per a la comunitat, i l’importància que pot tindre la creació de referents en aquestos espais virtuals.
Per últim, m’agradaria afegir un to més proper i afegir el perquè el tema es una qüestió de motivació personal. Com a jove, porte temps observant la falta de comunicació en valencià en àmbits digitals i en diferents xarxes socials, i, com he mencionat abans, considere que este camp està escapant totalment de les institucions, més preocupades pel reconeixement i ús del valencià en àmbits formals i físics, quan realment es tindria que començar a fer èmfasi en l’ús en àmbits digitals e informals, on exisitix una falta molt gran de normalització de la llengua. A més, el incentiu per realitzar aquesta investigació, s’ha fet més gran al conèixer de primera mà a diversos creadors de contingut en valencià per a diferents plataformes, que m’han contat de manera més propera les dificultats que tenen i quines oportunitats tan grans té per a la llengua la normalització del valencià en aquestos àmbits, a més de pertanyer a eixa comunitat de fa poc amb la creació de un canal de Youtube.
4. METODOLOGIA
Per a portar a terme la investigació, s’han realitzat una sèrie d’accions que han donat forma als resultats i la informació arreplegada en el present treball. En primer lloc, s’ha buscat tota la informació disponible sobre l’ús del valencià/català a diferents pàgines, llocs web i altres investigacions relacionades amb el tema per tindre la major noció del tema possible i partir així d’una base sòlida. A més, per tal d’ampliar més el corpus d’informació més enllà del contigut disponible a la xarxa, hem contactat amb Antoni Mas i Miralles, professor titular a la Universitat d’Alacant i director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la Universitat d’Alacant, qui ens ha facilitat informació relacionada amb el tema d’investigació a través de treballs realitzats per ell, així com assesorament de diferents fonts d’informació d’on poder treure dates i que tenen una relació directa amb la nostra linia d’investigació.
Una vegada arreplegada una gran mostra de dates e informació, s’ha realitzat una enquesta a mode prospecció orientativa a més de 700 persones sobre l’us del valencià a diferents àmbits, focalitzant-se en concret en l’ambit digital i de xarxes socials. En la present enquesta, que adjuntarem a l’apartat de annexes, s’ha intentat aconseguir una mostra prou diversa en quant a les persones representades, és a dir, buscar individus de diferents edats, grups socials i registres diferents per tal de representar amb la major fidelitat possible la població valenciana al conjunt, l’únic requisit indispensable per realitzar la enquesta és que el subjecte fora valencianoparlant, ja que les respostes que es pretenen buscar estàn dirigides a eixe conjunt de població. El mode de distribució de la mateixa ha sigut a través de les xarxes socials, a gent coneguda de distints grups per a que estos subjectes la distribuiren a altres contactes. Amb acò, s’ha aconseguit aprofundir més al temes als que està dirigida l’investigació i acompanyen les evidències marcades en el marc teòric. Una vegada obtingut els resultats de les respostes de l’enquesta, van ser dividides, entre aquelles respostes de persones majors de 30 anys i les de menors de 30 anys per vore els canvis de tendència que s’han produït i observar les diferències entre aquests.
A més, s’han realitzat entrevistes de caràcter individual a subjectes importants dins del món de les xarxes social i el món audiovisual en valencià. El primer d’ells es Aitor Muñoz, conegut com a Llet i Vi a les xarxes, qui, a banda de ser un dels creadors de contingut més influents, es creador de la pàgina web Poblet, una plataforma on es recull tot el contingut audiovisual en la nostra llengua. Amb això es pretén dotar a la investigació un major coneiximent de en quina situació es troba el valencià a aquestes plataformes i que ferramentes i ajudes faríen falta per impulsar la seua utilització en aquest àmbit.
En segon lloc, també hem entrevistat a Alfons Pérez, conegut com Alfons el “Blue”, creador de contingut en valencià i actor de doblatge, a més de cantant de rap en la nostra llengua. Aquesta entrevista ens ha permés conèixer més de primera mà tot el món del doblatge en valencià, l’impacte que va tindre per a la societat valenciana les sèries d’animació mencionades en el treball, així com tindre una segona visió del contingut audiovisual al territori valencià, de les expectatives i el futur del mateix.
Finalment, s’han revisat diverses dates i reflexions de distintes fonts i revistes que parlaven de temes relacionats per, amb la informació del marc i de l’anàlisi, fer unes conclusions al respecte amb la màxima noció del tema possible.
5 MARC TEÒRIC
Donat que les actituds lingüístiques tant en les plataformes digitals com en les xarxes socials són el punt central d’aquesta investigació, serà necessari plantejar alguns eixos conceptuals i teòrics al respecte. Com ja hem avançat, el marc interpretatiu d’aquesta investigació parteix de la sociologia de la llengua, de les epistemologies culturals, on aquesta pren un valor central en el procés comprensió de la realitat. Per tant, es dividirà el marc teòric en diversos apartats que permetran comprendre millor les diverses dimensions del conflicte. En primer lloc, s’emmarcarà la situació del valencià en l’actualitat amb un repàs històric del conflicte lingüístic i d’identitat de la població valenciana amb Catalunya, per posar en context la situació de la que es parteix. En segon lloc, es parlarà de les xarxes socials, el impacte que tenen en la població en l’actualitat i quins canvis de tendència s’estan donant amb l’arribada d’Internet. En tercer lloc, s’observarà amb algunes dates quina situació travessa el valencià a les xarxes socials i les TIC. Seguidament i molt lligat a l’anterior s’estudiarà la situació de la nostra llegua a les plataformes digitals on es coneixerà de primera mà l’oferta audiovisual així com algunes dates al respecte. A continuació seran exposades algunes propostes de foment de l’us del valencià al País Valencià. En sisè lloc, trobarem referències i informació sobre la importància i impacte dels dibuixos i series de ficció en valencià, i, finalment, s’acabarà la fonamentació teòrica amb un apropament sobre l’ ús del valencià a la cotidianetat en diferents àmbits.
5. 1 CONFLICTE D’IDENTITAT VALENCIANA I CONFLICTE LINGÜÍSTIC
Abans d’entrar en la matèria del món d’Internet i de l’audiovisual, es ficarà en context breument quina situació ha travessat el País Valencià en quant a la seua identitat com a poble, per situar millor el context sociohistòric del que ve i sobre quina posició ideològica es situarà la investigació per no entrar en un excés conflicte identitari en el desenvolupament de la investigació.
La situació del valencià és extraordinària perquè, per una banda, s’ha reconegut filològicament i científicament com una varietat del català, però, per una altra banda existeix una relativament antiga de distingir el valencià del català i per tant, considerar el valencià una llengua independent del català (Doppelbauer, 2006)
La situació diglòssia valenciana, entre el valencià i el castellà, provoca que la descripció sociolingüística d’aquesta comunitat siga encara més complexa com a conseqüència de l’aparent doble conflicte politicolingüístic [CITATION Töl15 \l 3082 ]
Tal i com diu l’historiador Ferran Archiles en el relat de “La identitat valenciana”, la històrica batalla viscuda en aquest territori respecte el valencià ha estat caracteritzada per múltiples conflictes en forma d’intervencions en l’espai polític, comunicatiu, educatiu, etc. Aquests fronts han acabat socavant la legitimitat de l’ús públic de la llengua valenciana per acabar dotant-la d’un qualificatiu secundari, sorgint sentiments anticatalanistes i una absurda lluita en l’àmbit normatiu. En l’àmbit d’Internet esta situació queda un poc més difosa, però afecta de manera directa a la seua utilització en estes plataformes, ja que la realitat que té el valencià a la “vida reial” es portada o plasmada al món digital i a l’inversa. És a dir, la realitat d’una no està desvinculada de l’altra.
Les transformacions del postfranquisme, les noves iniciatives culturals valencianes lligades als moviments democràtics antifranquistes i les reaccions conservadores a esta van sentar les bases per a la eclosió del conflicte identitari que se va produir en els anys setenta i que ha perdurat en tensió fins als nostres dies. Amb estes tensions van sorgir tan moviments que demanaven la autonomia valenciana com un moviment de anticatalanisme generat per la dreta postfranquista. [ CITATION Arc13 \l 3082 ]
En realitat el conflicte identitari valencià ocultava un conflicte ideològic i polític entre dreta i esquerra, que es plasmava en la forma distinta de abordar el fet cultural, de manera que convertir la identitat regional valenciana en sinònim de anticatalanisme fou el gran éxit de la dreta (Archiles 2013) i és que el anticatalanisme valencià, explicat a l’obra de [ CITATION Vic11 \l 3082 ], conegut com blaverisme, ha sigut històricament el referent identitari de lo valencià, en front les versions d’un valencianisme més lligat a l’autonomia o amb simpaties amb el poble català. Aquest moviment de caràcter anticatalanista fou impulsat per les èlits polítiques, econòmiques i socials, radicalitzades i temeroses de perdre la seua hegemonia social que reaccionaren en contra tant de la definició catalanista, com de la definició esquerrana de les forces socials i polítiques antifranquistes. Amb la seua eclosió i desenvolupament, el blaverisme va aconseguir expulsar als margens de la centralitat política el nacionalisme valencià. L’eficàcia social del blaverisme estriba en bona mesura en que la proposta identitaria i cultural anticatalanista valenciana s’haja convertit en hegemònica i dominant , de tal manera que el blaverisme siga percebut com normal, aixina que la seua aposta simbòlica identitària i política també ho es.
Davant aquesta situació en quant a la identitat valenciana van sorgir diferents vessants de pensamennts relacionats amb Catalunya i en la identitat catalana. Valles en el 2000 va desenvolupar cinc postures identitaries valencianes que sorgiren a finals dels anys setanta entre els ciutadans. En primer lloc el fusterisme clàssic, que defineix el Pais Valencià com una part de la nació catalana, integrat en el projecte polític dels Països Catalans. En segon lloc, un model estatuari estricte, que defineix que defineix el Pais Valencià/Comunitat Valenciana com una comunitat autónoma espanyola, amb llengua propia però no seccecionista del català. En tercer lloc, el anomenat “blaverisme” anticatalanista, que defén el Regne de Valencia/Comunitat Valenciana com un projecte regional/nacional propi, amb una llengua diferent de la catalana. En quart lloc està el espanyolisme uniformista, per a la cual la Regió Valenciana es una regió de una Espanya valorada desde la centralitat de la cultura castellana. I per últim, està la que recentment s’ha demonitat com “valencianismo dialógico” segons Monzón Campos[ CITATION Vic11 \l 3082 ] sorgit als anys huitanta, que defineix al País Valencià com un projecte nacional propi, pero amb una adscripció cultural i lingüistica bàsicament catalana a la vegada que propugna la superació del conflicte identitari mitjançant el diàleg i l’apropament de postures.
Es aquesta última postura la que guiarà el present treball d’investigació, ja que la recerca d’informació i enfocament es centrarà a la terra valenciana, però, sense negar la adscripció cultural i lingüsitica que es té respecte Catalunya i l’apropament que es té respecte al mateix, més en un espai com Internet que trenca les barreres físiques i queda tot més difós.
En quant a l’apartat oficial actual, més enllà de les diferents postures i tensions que han existit al llarg del temps i que ubiquen al treball en un context sociohistòric, en el que respecta al conflicte lingüístic i d’identitat, la Generalitat Valenciana i els seus òrgans són simplement oficialistes. Es limiten a respectar les denominacions i els símbols que reflexa l’Estatutd’Autonomia que diu de la cooficialitat de valencià i castellà i que l’idioma està regulat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Malgrat això després cada partit polític o grup social utilitza una simbologia o altra segons on es manifesten (respecten la “oficialitat” en actes institucional i la respecten o no en altres particulars o reivindicatius).
En la redacció de l’Estatut d’Autonomia, per a aconseguir un ampli consens predominaren les tendències de centre-dreta en el que respecta als símbols (bandera i himne) i la denominació Comunitat Valenciana va ser una aposta sense risc per a fugir de posicions tan enfrontades com Regne o País. De fet, l'alternativa principal al terme Comunitat Valenciana, País Valencià, l'única denominació oficial que recull l'Estatut d'Autonomia data de 1982.
“Quan va arribar la República i es va crear la dreta regional, amb Luis Lucia, Emilio Attard, el meu pare i altres, es va plantejar com anomenar al Regne de València, el regne del qual ja no existia. Llavors aqueixa dreta es va decantar per País Valencià. […] Es va acceptar, però quan va acabar la Guerra Civil, en les ràdios i els periòdics sempre deien ‘Llevant espanyol’ o ‘Llevant feliç».El terme llavors va passar a ser un sinònim de contestació contra la dictadura des de les forces polítiques d'esquerres [ CITATION Per18 \l 3082 ]
Com hem mencionat abans després del debat en l'hemicicle entre forces polítiques (Fraga optava per Regne de València, els socialistes per mantindre País Valencià com s'havia acordat a Benicàssim o Blas Piñar per definitivament eliminar qualsevol estatut autonòmic), el Congrés va aprovar una esmena a l'article *nº1 amb el canvi de País Valencià per Comunitat Valenciana.
5.2 L’US D’INTERNET, ELS CANVIS DE TENDÈNCIA EN LES NOVES GENERACIONS I XARXES SOCIALS
La revolució digital en les darreres dècades ha desdibuixat el model comunicatiu hegemònic durant la segona meitat del segle xx —unidireccional, de grans inversions, d’empreses vinculades a un àmbit geogràfic concret i amb la televisió com a reina de tots els formats. Concretament, el segle XX va ser testimoni d'una de les majors revolucions de la societat moderna: l'arribada d'Internet. Esta ferramenta va començar a canviar de manera radical els nostres hàbits de comunicació. El nou model, radicalment diferent de l’anterior —multidireccional, amb reducció de costos, capacitat tècnica per difondre arreu del món i multiplicitat de formats—, té com a element central l’accés a la xarxa a través de dispositius mòbils, el qual s’ha generalitzat en els darrers deu anys.
Concretament, va ser en el 1969, data consensuada pels historiadors per a establir el naixement d'Internet, ja que va ser llavors quan es va crear ARPAnet (Advanced Research Projects Agency Network) una xarxa informàtica que va permetre connectar a diverses universitats nord-americanes.
Des de llavors, les ferramentes de comunicació han anat evolucionant i fent que no siga precís trobar-se físicament present per comunicar-se al moment entre persones de distints parts del món. Encara així, el fet que va fer esclatar l’impacte de les comunicacions via Internet van ser el sorgiment de les xarxes socials.
Entenem com xarxa social una pàgina web o aplicació que serveix com a ferramenta de comunicació entre els usuaris que la utilitzen. El naixement d’estes aplicacions daten de la segona meitat de la dècada de 1990 i s'han desenvolupat des de llavors fins als nostres dies. La primera xarxa va ser “Companys de classe”, creada en 1995 per l'estatunidenc Randy Conrads. Aquesta xarxa social buscava connectar virtualment a excompanys d'escola i universitat. Però les realment més impacte van tindre, i sobre les quals basarem aquest estudi, van nàixer un poc més avant. En cas de Facebook, en 2004, que va gaudir de gran popularitat a causa de la seua plataforma, el creixent desenvolupament d'Internet i l'aparició de dispositius mòbils connectats a la xarxa. Aquesta xarxa a dia de hui compta amb 3 mil milions d’usuaris.
En 2005, naixeria la plataforma de videos de Youtube, un lloc web que permet als seus usuaris pujar vídeos perquè uns altres puguen consumir-los en qualsevol moment i de manera online. Una espècie de televisió a la carta per Internet, en la qual, a nivell global, segons Hootsuite (2022), una eina d'administració de xarxes socials que mostra dates a nivell mundial, on les persones passen un promedi de 23,7 hores al mes.
Dos anys després, al 2006 apareixiria Twitter, una plataforma social que funciona com un servei de comunicació bidireccional amb el qual es pot compartir informació de diversa mena d'una forma ràpida, senzilla i gratuïta i afegir enllaços, imatges, vídeos o enquestes entre altres.
Instagram s’instal·laria en 2010, una xarxa social i una aplicació mòbil al mateix temps, que permet als seus usuaris pujar imatges i vídeos amb múltiples efectes fotogràfics com a filtres, marcs, colors retro, etc., per a posteriorment compartir aquestes imatges en la mateixa plataforma o en altres xarxes socials i rebre una interacció amb els teus seguidors a través de estes publicacions. Actualment, segons Hootsuite, en 2022, compten amb 2000 milions d'usuaris actius.
Un any després, al 2011 arribaria la plataforma de videos en directe Twicht, la plataforma de live streaming més gran del món que des del seu orige ha estat especialitzada en la retransmissió de partides de videojocs, encara que cada vegada ofereix més continguts d'un altre tipus, com a música, estil de vida, xarrades amb els usuaris o esport. Segons dades de la pròpia plataforma, Twitch rep 17,5 milions de visitants per dia i té una audiència mitjana de més de 1,5 milions d'espectadors. A més, cada mes, més de 4 milions de creadors de contingut realitzen directes en la plataforma.
Finalment, la xarxa social que més impacte està causant actualment per la casi recent eixida és TikTok, que va néixer al 2018, una aplicació creada en Xina per l’empresa ByteDance que permet crear i compartir vídeos curts. En aquesta aplicació els usuaris passen, una mitjana de 19.6 hores al mes connectats segons Hootsuite i aquesta mateixa font mostrava com és la xarxa social més utilitzada pels joves ja que en 2019 es mostrava com el 69% dels usuaris tenien entre 13 i 24 anys i el 16% entre 25 i 34.
No obstant, el canvi més revolucionari a l’hora de comunicar-se la va ocasionar l’eixida de Whatsapp en 2009, que permitia enviar i rebre missatgeria instantànea de forma online a tot el món, així com fer enviaments d’arxius, ubicacions o fer cridades i videocridades de manera immediata i de manera il·limitada. A més aquesta ferramenta és utilitzada indistintament a qualsevol franja d’edat i és l’aplicació més utilitzada als miliers de milions de telèfons mòbil arreu del món, segons Hootsuite 2022.
Per vore l’impacte que les xarxes socials tenen, hem observat que més de 4.62 mil milions de persones en el món usen xarxes socials segons Hootsuite. A nivell mundial, les persones passen una mitjana de 2 hores 27 minuts al dia conectats a les mateixes. A més, segons la mateixa font, tot pareix indicar que el consum seguirà augmentant ja que en 2021, les persones van augmentar 2 minuts el seu temps en xarxes socials en comparació amb 2020 i estes han crescut a una taxa anual composta de 12% des de 2012.
En l’àmbit econòmic, de mercat i publicitari també podem veure la importància que aquestes tenen. La despesa publicitària en xarxes socials en 2022 està projectat per a aconseguir més de 173 mil milions de dòlars.
És indubtable que aquestes xarxes socials, amb tot just una dècada d’existència, són ja plataformes indissociables de la nostra societat, especialment en els més joves, ja que segons Hootsuite els homes de 20-29 anys són la demografia que més usa xarxes socials i en dones de 16 a 24 anys amb una mitjana de 3 hores 18 minuts al dia
Segons Carles López Cerezuela, gestor de projectes associatius i comunicador i de màrqueting social creatiu de l’entitat ACICOM, refererint-se a les xarxes socials, “la seua irrupció no és un fenomen passatger d’interès minoritari. Som davant d’una revolució global, on sobretot el públic jove i adolescent s’ha convertit en creador i consumidor dels continguts que s’hi generen amb aspiracions a guanyar audiències creixents i també retorns econòmics.
L’increment del consum audiovisual en línia, la migració progressiva del consum audiovisual cap a les xarxes socials i les plataformes digitals són ja una realitat irreversible, especialment —però no només— entre la població infantil i juvenil. Una enquesta del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) indicava que, ja el 2019, Internet superava clarament la televisió com a mitjà de comunicació preferit: un 81,9 % dels joves el preferia, enfront d’un escarransit 12,0 % que es decantava per la segona. De fet, només els més grans de 64 anys preferien clarament aquest mitjà tradicional. La mateixa enquesta detectava que un 60 % de la població consumia serveis audiovisuals sota demanda, i que fins a un 40 % del total ja estava subscrita a plataformes de pagament com Netflix, Amazon Prime o HBO. Unes dades que, a grans trets, deuen ser extrapolables a la resta de societats catalanòfones. [ CITATION Mas21 \l 3082 ]
5.3 SITUACIÓ DEL VALENCIÀ A XARXES SOCIALS I LES TIC
Quan una llengua es troba immersa en un conflicte lingüístic, el desenllaç natural sol ser la substitució. Afortunadament, però, aquest procés és reversible i podem capgirar-lo cap a la normalització lingüística. Això no obstant, els esforços socials que s’han d’esmerçar en un i l’altre procés no són, òbviament, equiparables. La substitució comporta deixar-se dur pel corrent, mentre que en la normalització has d’invertir el procés, tot i saber, a més, que vas contra corrent.
Amb l’exemple del valencià ho podem entendre perfectament. Recobrar o donar importancia al valencià implica, doncs, un sobreesforç, ja que ara has de compartir o desplaçar el castellà d’aquells àmbits d’ús dels què s’havia apropiat. Aquesta casuística, però, és totalment diferent si, quan apareix un àmbit nou, aquest no està ocupat per cap llengua. [ CITATION Ant15 \l 3082 ]
Segons Antoni Mas i Miralles, llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València i doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, aquest és l’escenari en què s’ha trobat el valencià amb l’aparició de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Un nou domini que aparegué als inicis de l’actual segle, amb un creixement d’usuaris exponencial, que afecta sobretot el segment de població jove, amb una projecció social immensa, que es basa en la interacció lingüística entre els internautes, etc. Per tant, l’estudi d’aquesta plataforma virtual és, a hores d'ara, fonamental per a conèixer la realitat sociolingüística de qualsevol llengua moderna.
A hores d’ara no tenim massa dades sobre l’ús i les conductes dels valencians en aquest àmbit, tot i que cal suposar que els valencians hem seguit, si fa no fa, la resta d’usuaris catalanoparlants. No obstant això, podem fer-nos una idea de la seua situació si recorrem a les dades de la darrera enquesta del SIES de 2010. Aquesta incloïa per primera vegada una referència a les TIC per mitjà de tres preguntes: l’ús de la llengua en la pàgina inicial del navegador, en el correu electrònic i en les xarxes socials (fòrums, blogs, xats, etc.). Els resultats els exposem en la figura següent.
L’únic estudi centrat en una xarxa social en particular es troba a Twitter, en un estudi de de Vanessa Tölke on s’examina quantitativament els tuits del corpus Twitter de la Marina Alta on es va observar que un total de 32.155 tuits, uns 16.881, és a dir, més de la meitat dels tuits, exactament un 52,5%, estan escrits completament en valencià, mentre que un total d’11.897 tuits, un 37%, estan escrits en castellà. També cal destacar que s’han trobat elements bilingües (valencià–castellà) en 3.215 tuits (10%).
Font: estudi Vanessa Tölke (L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials)
El fet que els joves generin tuits bilingües reflecteix la seua realitat lingüística diària, però el nombre limitat de tuits bilingües demostra també que en certa manera els parlants tendeixen a distingir entre les dues llengües, és a dir, donen funcions diferents a cada llengua a l’hora de comunicar-se en la xarxa. Caldria aprofundir en quines estructures comunicatives apareix el fenomen de tuits bilingües.[ CITATION Van151 \l 3082 ]
En definitiva, el resultat obtingut en aquesta anàlisi demostra la vitalitat del valencià en una comarca com la Marina Alta on la presència de llengües estrangeres, com a conseqüència de la immigració europea i el turisme, fan més difícil l’ús del valencià en determinats àmbits [ CITATION Van151 \l 3082 ]
Si ens centrem en pàgines web o xarxes socials que estiguen establerts en la nostra llengua, podem observar com en els darrers anys, diferents pàgines i webs han anat configurant en els dissenys de les pàgines el català com a alternativa idiomàtica. I es que, segons Carles López, el català compta amb una presència a la xarxa molt superior a la que li correspondria pel seu pes demogràfic. La bona situació que viu el català és producte del treball de la comunitat d’usuaris catalanoparlants que han impulsat iniciatives tan rellevants com Softcatalà, assosiació sense ànim de lucre dedicada a fomentar l’us del català a Internet i a les noves tecnologies. I es que, algunes empreses i organitzacions estàn entenent que l’us del català a Internet els reporta molts més beneficis que costos, i els permet adaptarse millor al mercat català, amb els consegüents beneficis econòmics (Carles López, 2020). De les 10 webs més visitades del món, 6 disposen de versió catalana. Google, Facebook, Microsoft o Youtube han apostat per implementar una versió en llengua catalana.
Segons Luis Collado, director de Google Books i Google News a la Península Ibèrica, en el marc d’una conferència del II Congrés de Serveis Lingüístics dels Territoris de parla catalana, el català se situa entre les 10 i 15 llengües més dinàmiques a Internet. Al mateix temps, afirmava que existeix una demanda insatisfeta de continguts en català, és a dir, el potencial de creixement del català encara continua essent molt elevat.
Cap mencionar que en aquestes dates s’està englobant el valencià i el català dins d’un mateix grup, i que en si ens centrem sols en el valencià com a varietat idiomàtica el nombre de pàgines web que disposen del valencià com a llengua única es quasi testimonial, a més de que no existeixen estudis al respecte que reflectixen aquesta situació.
Altre dels apartats importants a l’hora de conèixer la situació del valència a les noves tecnologies i plataformes digitals es si els usuaris, a l’hora de establir el idioma predeterminat del sistema elegeixen el català o es decanten per altres idiomes que els venen per defecte en la majoria d’ocasions. Segons l'enquesta encarregada per Plataforma per la Llengua a l'empresa GESOP, 3 de cada 10 catalanoparlants tenen el mòbil en castellà i només el 24% del total dels joves el tenen en català.
Altre punt a tractar es el tema i la importancia dels assitents de veu, ja que, segons la mateixa enquesta anterior, 1.350.000 catalans es plantejarien canviar de sistema operatiu per tenir l'assistent de veu del mòbil en català. En aquest àmbit existeix un buit important ja que actualment, cap de aquestos assistents de veu existents no parla en català: ni Bixby (Samsung), ni Alexa (Amazon), ni Siri (Apple), ni Google Assistant ni cap altre. Alguns d’aquest assitents de veu com Siri, el dels iPhone, en parla una vintena, entre els quals hi han llengües de un pes demogràfic similar o inferior al català com el suec, el finès, l'hebreu, el danès o el noruec. A día de hui l’unic assistent capaç d’entendre el català és Google Assistant, l’assistent de veu del sistema Android, el sistema que més llengües es capaç d’entendre, amb un total de cinquanta.
Altra data preocupant i que posa el focus d’atenció de nou en els joves es que si es mira les dades per grups d’edat, les dades son encara més alarmants, ja que, mentre que entre els més grans de 65 anys, el 39% té el mòbil en català, el percentatge disminueix fins al 24% en el cas dels que tenen entre 16 i 29 anys. Observant a tots els grups d'edat, es pot veure que l'edat i l'elecció del català al sistema operatiu són directament proporcionals.
El SIES va incloure en l’enquesta de 2010 una pregunta sobre un nou àmbit, l’ús del valencià en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i en tres contexts diferents: a) la llengua que apareix en la pàgina inicial de l’ordinador, en les tauletes tàctils, etc.; b) la llengua utilitzada en els correus electrònics, i c) la llengua usada en els diferents programes que les xarxes socials posen al nostre abast (Facebook, Twitter, WhatsApp, Instagram, etc.).
Font: SIES
Font: SIES
5.4 SITUACIÓ DEL VALENCIÀ A PLATAFORMES DIGITALS
“L’ecosistema de creadors de contingut en valencià a Internet en plataformes digitals i xarxes socials està en constant augment, tot i representar encara una petita part dins del marasme d’Internet. El creixement d’espectadors i d’oferta és sostingut i progressiu, però potser allò que fa tenir encara més esperances en el futur és que aquestes persones creadores tenen consciència lingüística i s’estan organitzant en petites comunitats que ajuden a difondre més i millor els seus continguts” (Carles López, 2019)
Uns dels primers exemples de comunitats son Poblet, Canal Malaia o recentment ClapCLap, pàgines web on s’aglomera tot el contingut a les plataformes digitals i xarxes socials en català i valencià i serveix com a mostra per vore tota la oferta que existeix en la nostra llengua. Fa uns mesos, una de les impulsores de Canal Malaia, Clàudia Rius assegurava en una entrevista que l’objectiu principal de la proposta és “ressaltar un grup de persones que serveix per normalitzar l’ús de la llengua”.
Per analizatzar l’oferta audiovisual en valencià a internet amb més profunditat, ens fixarem en el nombre de comptes que existixen a Poblet, la página web digital que recull bona part de l’oferta audiovisual en la nostra llengua. En total existeixen una quantitat de 40 canals de Youtube, 21 de Twicht, 22 de Tiktok i 52 d’Instagram (juny 2022). Entre els comptes més destacats a Youtube trobem el de Miss Tagless amb 14800 subscriptos que porta des de 2013 pujant videos a la plataforma o Aina Monferrer amb 8940 subscriptors. Aitor Muñoz, creador de la web diu : “Hi ha prou varietat en el contingut desde videos més mainstring com la música o la cultura fins videos de supervivència o correccions de dictat i consells per a treure el mitjà”
Si es té en compter a la parla catalana al complet, l’oferta es molt més amplia i el ressó es molt major. En aquest sentit, comptem amb les dades de la plataforma Youtubers.cat, que ofereix un directori de 738 comptes en català. Segons aquesta pàgina, Youtube té 57.165 vídeos indexats en aquest idioma. Dels comptes amb més seguidors destaca el de la cantant de cançons infantils Dàmaris Gelabert, amb 2.090.000 seguidors Si bé no produeix continguts per al públic jove, es tracta d’un cas d’èxit rotund que ha aconseguit multiplicar per 40 la xifra de seguidors que té el Youtube del Super3 (46.900). A més, és l’únic canal íntegrament en català que ha aconseguit el Botó d’Or de Youtube, que es dona als perfils que superen el milió de subscriptors. El canal El Pot Petit (112.000), també d’un grup dedicat a la música infantil, i Octuvre (38.700), de periodisme crític, ocupen la segona i tercera posició del rànquing de creadors d’audiovisual en català amb més subscriptors.
Respecte a productes audiovisuals pensats per a públic jove, destaquen La Sotana (27.100), un videopodcast d’actualitat esportiva, centrat més en el futbol, amb un to d’informalitat; el canal en català de Pol Gisé (26.300), que ofereix videos d’humor costumista en format selfie, i Juliana Canet (25.400), influencer de referència en llengua catalana especialitzada en continguts de relat personal. Aquesta última és una de les impulsores del Canal Malaia, un projecte que va començar a principis de 2020 i que vol servir com a plataforma que reuneixca creadors de contingut digital en català dirigit especialment al públic jove, a fi que puguin tindre més visibilitat a Youtube, on els algoritmes per norma general beneficien les llengües majoritàries.
Clàudia Rius, autora del manifest El Català i impulsora del canal de Youtube Malaia, alertava sobre el fet que la “digitalització posa en perill les nostres llengües i les nostres cultures no hegemòniques, i per afrontar-ho, no hem de deixar d’estar a internet, al contrari, hem d’estar-hi més que mai”.
Sobre Claudia Rius, s’ha recopilat més informació de una entrevista que va concedir a Adrià Castell, tècnic lingüistic de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació en què parlen de la necessitat i els reptes de la llengua catalana a les xarxes dirigits als joves. Analitzen la situació actual i es pregunten quin model de llengua és el que pot funcionar perquè estiga present als medi virtual.
“Amb l’arribada de les noves tecnologies i les dinàmiques de les xarxes socials, han afeblit la presència de la nostra lengua (…) Si a Internet el joves no tenen referents en català alfinal acabaran entenent que aquesta no es una parla útil, moderna, divertida i que sempre que utilitzen plataformes com Instagram o TikTok acabaran utilitzant altres llengües (…) Els joves no tenen referents perquè no s’han generat, hem de recuperar els dibuixos animats, van ser referents d’una época” (…) Ens trobem que molta gent jove que quan volen ser youtubers o influencers es canvien de llengua (…) La estructura de mitjans catalana no s’adaptat a les noves formes… Així el català acaba reduit a un ús molt acadèmic, molt escolar (…) Hi ha una distorsió molt gran entre la gent adulta i la més jove (…) Están intentant introduir des d’un punt de vista de trasmedia contingut que va des de les xarxes cap a la televisió quan l’orientació deuria ser la contraria (…) Hi ha una correcció lingüística que ha pogut ser un tap, intentant que tot el món parle un català molt pulcre, que no es real… “No será viable un contingut fet per a joves que parle un català que no es el del carrer” (…) “No es tindria que cuestionar el perquè es fa contingut en valencià… Perquè parles català a la teua plataforma? Doncs perquè es la llengua que he aprés, no ha de ser una militància, hem arribat a eixe punt que hem de desfer, perquè hi ha molta gent que no s’identifica amb aquells youtubers o instagramers perquè pensen que darrere d’aquell missatge hi ha un altre objectiu (…) El que cal fer fer es trencar aquella barrera que l’ús de la llengua sempre ha d’estar envoltat en un canon cultural que no correspon (Normalitat lingüística) (…) Cal animar els joves a crear contingut en català.[ CITATION Cla20 \l 3082 ]
El problema sorgeix quan és precisament aquesta voluntat de dedicar-se professionalment a crear continguts i tendència a través de les xarxes socials la que, en molts casos, acaba marginant l’ús del català. L’exemple més clar d’influencer català que fa continguts en castellà és Raúl Álvarez, més conegut pel seu sobrenom digital d’Auronplay. Aquest xic, nascut a Badalona l’any 1988, és una de les persones amb més influència a les xarxes en l’àmbit global. El compte d’Auronplay a Youtube té 12,2 milions de seguidors i ha generat més d’1,8 bilions de reproduccions. A més, és el tercer compte més seguit del món a la plataforma Twitch, amb més de 10,2 milions de seguidors.
Segons Carles López, un argument latent en l’estratègia de molts creadors catalans bilingües és que el castellà els pot obrir les portes a un mercat de centenars de milions de persones i que, per tant, les possibilitats d’aconseguir notorietat i de generar ingressos incrementen amb l’ús d’una llengua majoritària. Les dades de l’informe del Departament de Cultura citat més amunt constaten que “les diferències abismals en les xifres de subscriptors, visualitzacions i interaccions mostren la desigualtat entre el ressò que poden obtenir, en cas que triomfin a les xarxes, els youtubers i instagramers catalans que trien el castellà en comparació amb els que trien el català, independentment de la qualitat i l’interès dels seus continguts”. Tanmateix, l’estudi també apunta que la saturació del mercat castellanoparlant pot generar oportunitats per als creadors en llengua catalana.
Un estudi realitzat per la revista Saó detectava que a cavall de 2019 i 2020 la presència de continguts d’entreteniment per a públic juvenil en català era molt precària i limitada a determinades temàtiques i gèneres, habitant en un mercat desequilibrat i molt determinat pel castellà
L’ús migrat i desequilibrat del català en aquest àmbit s’explica, en primer lloc, per la gran presència del castellà entre els consumidors i els productors de continguts catalanoparlants. N’hi ha prou de comparar els indicadors de la següent taula per constatar el desequilibri patent en l’impacte dels deu instagramers catalans més populars en castellà i en català.
Font: revista Saó
Hi ha diferents motius que expliquen aquesta desigualtat, però destaquen per damunt de tot els factors demogràfics i la seua traducció econòmica. Ens trobem, en efecte, davant de dos mercats lingüístics pràcticament incommensurables: 543 milions de castellanoparlants contra 10,5 milions de catalanoparlants —12,8 si hi sumem els «catalanoentenents». A la lògica economicista, que mena a seleccionar l’audiència més nombrosa per maximitzar els beneficis, s’hi sumen algunes particularitats de plataformes com YouTube o Twitch, que requereixen un nombre de visualitzacions molt elevat per poder rendibilitzar l’activitat que s’hi desenvolupa, i els algoritmes de les quals privilegien els continguts que ja d’entrada tenen més visites, cosa que afavoreix per defecte les llengües de gran abast. [ CITATION Vil21 \l 3082 ]
A les xarxes socials, l’ús del valencià i altres llengües subordinades s’interpreta sovint com una tria motivada ideològicament i política i que cal justificar. En canvi, l’ús de les llengües dominants no s’ha de legitimar perquè recolza en la lògica de la rendibilitat econòmica i el cosmopolitisme banal imperants. [ CITATION Ave21 \l 3082 ]
Segons el estudi de la mateixa revista, a Twitch, una plataforma que està molt lligada als jugadors de videojocs en directe i a les retransmissions de partides en línia, el català encara és una llengua anecdòtica. No obstant això, hi ha un grup reduït de creadors que ha decidit impulsar projectes en català,
El 90% dels canals en castellà tenen menys de tres espectadors de mitjana, A més, l’idioma t’apropa al públic, és molt més fidel i proper a tu”,Som 10 milions de catalanoparlants, existeix ràdio, televisió, diaris en català. Per què no ha de ser possible viure de crear contingut en català?”[ CITATION Ave21 \l 3082 ]
“Els catalans d’escola, institut i universitat es passen el dia a Youtube i a Instagram mirant vídeos que pràcticament mai són en català, i això és el més greu que li ha passat al nostre bilingüisme i a l’ús social del català des del franquisme, més que qualsevol sentència d’obligatorietat del castellà a escoles de barris perdominantment monolingües. Així doncs, hem de començar a invertir diners públics en aquesta franja d’edat per molts motius: principalment perquè les nostres institucions han de saber arribar a xiquets i joves, també per ensenyar-los pràcticament que el català és una llengua de vida, socialització i aventura, i finalment per fer que la indústria cultural catalana del futur -audiovisual i no audiovisual- tinga clients. Si no fem res per corregir aquesta tendència, quan els nostres xiquets i joves creixquen i tinguen diners, transicionaran al consum cultural adult monolingüe en castellà i no es gastaran ni un ral en produccions que vagen en contra dels seus hàbits lingüístics de consum.”(Arnau Rius Llorens)
5.5 PROPOSTES EN ELS ÀMBITS AUDIOVISUAL I DIGITAL PER FOMENTAR EL VALENCIÀ ENTRE ELS JOVES
“Per a que es donen continguts audiovisuals en valencià entre els joves es necessari que hi haja una fomentació i aposta per als mateixos”, Monica Terribas, exdirectora de TV3, argumenta que el primer pas per a que hi haja un bon foment i normalització del català entre els joves es un contingut de qualitat i la comprensió d’estos ecosistemes digitals per als quals s’han de crear aquestos continguts. Menciona textualment que hi ha que “invertir en producte i observar i estudiar quines dinàmiques a les xarxes socials i a les plataformes generen interés.
Tal i com defèn, Carles López, totes aquestes iniciatives que acabem de mencionar abans com Poblet, ClapClap o Canal Malaia són privades, no hi ha al darrere l’administració pública i sovint aquests creadors de contingut troben a faltar el suport institucional. Sobrevola la idea que seria adequat que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals tirés endavant un canal en què aquestes creacions tingueren cabuda. Mentre no arribe aquest impuls públic, els creadors de contingut en català a Internet segueixen cercant aliances i creant comunitat.
Hem d’intentar demostrar o saber si a llarg termini una aposta per la creació de continguts té sentit u es viable professsionalment. L’any 1993 la gent es reia de la música en valencià quan va començar Obrint Pas. Anys després hi ha grups i festivals arreu del país. Per tant, no és un desgavell pensar que l’oci digital puga ser un espai profesional per al talent valencià. (Carles López, 2020)
També té una importància relativa el com està configurat el mercat digital per a les llengües que no són el castellà i l’anglés. Segons Carles López, la primera etapa de la creativitat digital ha estat dominada pel paradigma “the winner takes It all”. Això significa que qui primer aplega al mercat es queda amb pràcticament tot el mercat. Açò ha passat amb la creació de contingut digital d’entreteniment i divulgació (influencers). Aquells que primer aplegaren estaven millor posicionats perquè entenien el nou paradigma digital de manera intuitiva.
La segona etapa configurarà una segona expansió. La primera etapa disruptiva ha intentat trencar el monopoli de l’entreteniment del cinema i la televisió. En esta segona expansió la quantitat serà important però apareixeran nous factors que ajuden a la comunitat creativa valenciana: la densitat. Una vegada el mercat s’atomitza per la competència de diferenciació en continguts és dificil que la llengua marque una diferencia excloent. La gran quantitat de temes possibles que ha deixat en negre el periodisme i televisió convencionals permet un gran jaciment de continguts que es poden fer en valencià i aplegar al llindar de creativitat.
Segons Carles López, la densitat d’una comunitat digital es pot mesurar en interaccions i decisions de consum. “En el meu cas, tinc més tendencia a comprar merchandising i format físic a la gent que fa música en valencià perquè crec que qui fa castellà o anglés no necessita el meu suport. Eixe mecanisme mental d’identificació i suport mutu crea un teixit activista dins la comunitat que genera dades i consum directe. El futur del mercat són les comunitats denses i la llengua ajuda a crear-les per elements psicosocials que hi col·laboren. Per tant, la teoria del nínxol de mercat pot ser suficient per a obtindre la massa crítica de consum que determina el llindar de rendibilitat d’una professió digna.” (Carles López, 2020)
Arnau Rius, un dels encarregats de donar vida a la iniciativa de Canal Malaia defén que l’aposta en l’àmbit audiovisual ha de ser trasversal, creant circuits que vagen des de la societat civil fins a les institucions públiques i se’ls retribuisca econòmicament als creadors que tenen èxit, mostrant axí que es pot treure diners de fer contingut en la nostra llengua. Rius es postula diguent que “també hi ha d’haver subvencions per als creadors audiovisuals a Internet. Els influencers són un dels grans consums en els grups d’edat que te més problemas a l’hora d’utilitzar la llengua, els joves, i resulta que no hi ha cap ajuda específicamente pensada per a aquest sector cultural”.
Encara així, Susana Pérez, amb nom de Simmer Valenciana com a creadora en xarxes, ha declarat que a banda de fomentar, també hi ha que crear independentment del suport o no de les administracions, “si no hi ha contingut en la nostra llengua de ben segur que no es consumirà i encara menys es podrà parlar d’ell”
Amb la mateixa línia defesa abans per Arnau Rius va Norman López, streamer català a Twicht, argumentant que les institucions juguen un paper fonamental en el desenvolupament de la nostra llengua: “Les institucions van a remolc en termes de foment del català respecte dels hàbits de consum dels joves. No existeix cap canal juvenil de televisió en català, i el contingut en català a plataformes com Netflix no és ni testimonial. Cal que les institucions aposten per la creació de contingut en català sense excuses: aportant econòmicament als projectes més importants, fent-ne difusió i creant plataformes de suport a aquelles persones que creen contingut en aquest idioma. La supervivència de la llengua, i que el català no siga una llengua de boomers i de l’escola, passa sobretot per l’aposta de les institucions i per les noves plataformes d’entreteniment.”
Manel Vidal, un dels integrants de La Sotana, coincideix amb López pel que fa a l’aportació econòmica. Per Vidal, la resposta al problema del català és “diners”. “Cal dopar els joves creadors catalans (no parle per nosaltres, que ja ens va prou bé), cal una aposta seriosa per donar-los mitjans i estructura. Hi ha talent, hi ha públic potencial i hi ha país, però també hi ha desídia i gent que no entén què passa al seu voltant”, critica.
Claudia Rius aboga que la responsabilitat al voltant del futur del català ha de ser compartida, si es parla el català al carrer també es té que parlar en les pantalles. En quant la part institucional defén que hi ha que revisar la legislació per trovar la millor manera de defensar la llengua en el món digital. “També és una voluntat compartida que les institucions es posen al dia i detecten els espais on té lloc la batalla pel futur del català, amb l’objectiu de facilitar l’evolució d’un mercat de continguts en llengua catalana que siga atractiu i que torne a posar aquesta llengua de moda entre les noves generacions.”
Segons la investigació de la revista Saó sobre l’impuls de la creació de contingut en valencià, un aspecte remarcable d’aquestes iniciatives és que les impulsen individus i col·lectius amb poca estructura organitzativa i des de baix, tot i que en alguns casos hi acaben col·laborant entitats de la societat civil i/o administracions públiques. I és que, en tota aquesta qüestió, les institucions han anat fins ara «penosament a remolc dels fets», per dir-ho amb Enric Marín, professor de la UAB.
L’èxit de les iniciatives dependrà, en bona mesura, de la millora del finançament dels mitjans públics i de la posició que acaben ocupant les llengües no castellanes en la nova Llei de l’Audiovisual, que es debatrà properament al Congrés dels Diputats. Perquè sense intervenció pública, les forces del mercat juguen clarament a la contra. Caldrà saber trobar, en qualsevol cas, l’equilibri precís entre l’impuls institucional i l’espontaneïtat en què basen el seu valor els continguts juvenils a les xarxes, que casa amb dificultats en la lògica de la subvenció pública. [ CITATION Vil21 \l 3082 ]
Hi han diverses veus que en el debat públic, sostenen que l’ús del valencià entre els adolescents i joves està compromès per la manca de referents valencianoparlants a les xarxes socials. “Si a internet no hi ha català, els adolescents no el parlaran” [ CITATION Jul19 \l 3082 ]
La batalla que afrontem és més aviat la de la construcció de l’imaginari col•lectiu sobre què es pot fer en la nostra llengua.[ CITATION Ave21 \l 3082 ]
En la mateixa linia del que abans mencionava Carles López sobre la retroalimentació entre el contingut en valencià i els valencians, va la investigació de la revista Saó; en Twitch existeix una retroalimentació entre les i els creadors i les comunitats que donen suport a aquest contingut. Cal dir que el català és la 28a llengua més visualitzada, amb una mitjana de 488 visualitzadors i més de 26 canals concurrents segons EstadistiCat.
Un dels punts importants a l’hora d’establir les oportunitats que poden haver-hi amb la creació de contingut en valencià es el tema econòmic i l’oportunitat de mercat que hi ha per a aquestos creadors de contingut en valencià.
El públic objectiu d’aquell qui decideix fer continguts en valencià és de 12.997.945 persones que –segons les estadístiques oficials del País Valencià, Catalunya, Balears i Andorra– afirmen entendre la nostra llengua. Ara bé, aquest es pot ampliar moltíssim si s’opta per la subtitulació. Si tenim molts joves que veuen anime en japonés subtitulat, per què no es pot fer amb un bon contingut en valencià? El cas de Miquel Montoro és un bon exemple de com l’autenticitat i la naturalitat és clau per a crear vincles amb l’audiència: el públic catalanoparlant va connectar amb ell inicialment amb els vídeos sobre com detectar bones taronges, i posteriorment es va donar a conéixer a la resta de l’Estat amb «les pilotes». Tant, que va ser convidat a programes de moltíssima audiència com «La Resistencia». Arran del seu èxit, va començar a subtitular alguns vídeos, però com que molta gent li demanava fer els vídeos en castellà, va apostar per fer-ho. Miquel Montoro encara fa vídeos i té popularitat, però el seu engagement (implicació del públic) ha descendit molt en un any. La comunitat catalanoparlant en gran part n’ha desconnectat perquè el veien com un referent, i també part de la castellanoparlant perquè ha perdut l’autenticitat de què parlàvem en canviar de llengua; se’l veu forçat [ CITATION Ter21 \l 3082 ].
Com potenciar influencers en la llengua pròpia? Una pota important de l’ecosistema digital en valencià són els creadors de contingut, els nous referents joves i no tan joves. Si adés explicàvem que les dades internes d’Instagram evidencien que sí que hi ha possibilitats de monetitzar la feina que fan a les xarxes, què és el que falla del sistema? Les institucions. Tenint en compte que som un mercat potencial de més de 12 milions de parlants, les institucions amb la llengua pròpia compartida haurien de crear sinergies i treballar conjuntament en la mateixa línia, basada en la utilitat de la llengua (més enllà del valor cultural, simbòlic, emotiu, etc.). Cal fer veure que una persona especialitzada en un tema concret té moltes més probabilitats de destacar en aquest mercat que no en castellà, on hi haurà més competència. La visibilització de la llengua com a eina útil ha d’anar lligada a altres mesures des de les institucions públiques, com ara apostar pel màrqueting d’influencers en les seues campanyes promocionals, fer que tinguen presència als mitjans de comunicació públics i, d’aquesta forma, ajudar-los a donar-se a conéixer i alhora proporcionar-los una font d’ingressos, llançar línies d’ajudes i subvencions (de la mateixa manera que es fa amb els mitjans de comunicació o amb les produccions audiovisuals), fer cursos de formació a empreses explicant-los els avantatges de contractar microinfluencers per a les campanyes de difusió dels seus productes…, entre moltes altres opcions. [ CITATION Ter21 \l 3082 ]
Altra de les ajudes vindria de la mà d’un recolçament institucional per “lluitar contra els algoritmes. “Les plataformes digitals són conscients del volum de negoci que els pot generar un mercat de parlants, i les seues dades internes ho ratifiquen. Ara bé, els algoritmes premien els continguts amb capacitat de viralitzar-se més ràpidament, i aquests són els que tenen l’audiència més gran. Per això, des de les institucions s’hauria de treballar plegats amb les delegacions de les xarxes socials per aconseguir filtrar per idioma, com per exemple es pot fer a Twitch, i d’aquesta manera els continguts en valencià competiran entre ells amb l’algoritme en igualtat de condicions” [ CITATION Ter21 \l 3082 ]
La investigació de la revista Saó també deixa entrevore altra de les propostes que es podrien potenciar per fomentar l’aposta per els creadors de contingut en valencià ja que “cada vegada i més sovint, les marques aposten per microinfluencers per a donar a conéixer els seus productes. Els grans influenciadors tenen unes tarifes elevadíssimes que moltes empreses no poden assumir, però sí les dels microinfluencers. A més, aquests estan arrelats a un territori, tenen uns interessos concrets i generen més implicació i interacció amb l’audiència, ja que els parlen de coses que estan al seu abast i resulten properes. Cal que facen un pas endavant en la segmentació de les campanyes i opten per referents en la llengua pròpia del seu territori. Si Nike es pot permetre fer una campanya en català amb motiu de la final de la Champions femenina per arribar millor a la seua audiència, no ho pot fer una marca valenciana? Aquestes són algunes de les moltes propostes que es poden fer per enfortir l’ecosistema digital en la nostra llengua i evitar que els creadors de contingut canvien de llengua perquè consideren que fent-ho en valencià no podran guanyar-se la vida. Les dades d’audiència ens mostren que sí que és possible. Tan sols cal posar-se mans a l’obra des de les institucions públiques i amb elles aconseguir que el sector privat s’he sume [ CITATION Ter21 \l 3082 ]
5.6 DIBUIXOS I SÈRIES DE FICCIÓ EN VALENCIÀ
Si en parlem de propostes audiovisuals, no es pot escapar la importància que te tot allò relacionat amb les series d’animació i series de ficció. A ningún se li escapa el èxit que va tindre a la seua época a Canal 9 les series d’animació com Doraemon, Els Picapedra i especialment Bola de Drac.
De la dimensió que va tindre aquesta última parla Vicent Quintana, doblador de la veu en off de Bola de Drac “ens va sorprendre a tots l’èxit de la série i la prova es que 30 anys després d’haver fet el doblatje encara s’estiga parlant d’ella.” [ CITATION Vic17 \l 3082 ] En la mateixa línia va Àlex Ordaz, creador del web Ficció en Valencià apuntant que “moltissimes persones del nostre territori entraren en contacte estret amb el valencià gràcies a Bola de Drac.” Tal i com afirmava un murcià en en la programació d’Apunt que es va emetre vora fa un any celebrant el cumpliment de 30 anys des de la traducción de Bola de Drac, “hi ha molts murcians que hem tingut la sort d’aprendre valencià gràcies a Bola de Drac, ha sigut fonamental en la nostra educació perque sobretot ens ha obert la ment.”
Aquest no va estar fora de la polèmica i la censura "Era un valencià, el dels primers anys de Radiotelevisió Valenciana, que ja començava a generar certa polèmica; per a alguns catalanitzat i per a d'altres tot el contrari", assegura Antonio Mas, impulsor d'una petició popular a Change.org perquè Bola de Drac estiga en el futur a Àpunt doblant tot el material inèdit i recuperant pel·lícules i episodis antics.
Malgrat que l’arribada de Bola de Drac va vindre de la mà de TVE en 1989, va ser gràcies a FORTA, l'organisme que agrupa a la majoria de radiotelevisions regionals públiques hui en dia i que, en 1990, agrupava a totes les existents: EITB (Euskadi) , CCMA (Televisió de Catalunya) , CRTVG (Galícia) , RTVV (C. Valenciana) , RTVA (Andalusia) , EPRTVM (C. Madrid), qui va comprar els drets d’emisió d’aquesta sèrie de dibuixos animats i va permetre la seua distribució al Pais Valencià en la nostra llengua, ja que per a cada comunitat autònoma la sèrie va ser doblada a la seua respectiva llengua autonòmica, convertint-la en una ficció de múltiples accents dins d'un mateix país. Aquesta sèrie va ser criticada i censurada tant per la presunta forta violència i el alt cost que suposava. No obstant això, com ens avança el periodista Eugenio Villas, el cas valencià va ser molt més enllà: Canal 9 va ser l'única de l'Estat que no va cedir els àudios sobre l'animació per a les edicions primer en VHS i més tard en DVD i Blue-Ray. Mentres que els seguidors de la sèrie en la resta de llengües han tingut accés a la sèrie durant tots estos anys, els valencians han hagut de recuperar gravacions i compilar un material que es distribuïx de manera submergida.
El grup de seguidors de la versió valenciana es va activar en 2005 i va fer servir una web per a anar congregant tot tipus de material. A poc a poc la comunitat va créixer, però amb l'arribada de les xarxes socials la interacció va explotar. Esta possibilitat ha servit per a recopilar material, però també perquè la nostàlgia es convertisca en activisme. En la campanya de les Eleccions Autonòmiques de 2015, van aconseguir que l'ara president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, es comprometera que la nova televisió pública valenciana passaria a comptar amb capítols en valencià de Dragó Ball." (Eugenio Viñas).
De fet, entre 1992 i 1994, es va aconseguir el zenit d'interés per part de la cadena i dels valencians sobre la sèrie. L'audiència i l’èxit era tal, que va tindre un pic del 53%, emetent capítols el mateix 9 d’Octubre a les 15 hores i sent la primera televisió a l'hora de traduir els capítols en l'Estat durant un temps, i la legió de seguidors va arribar a intensificar-se.
El 26 de maig de 1994 es va emetre l'últim capítol doblat al valencià. Hi hauria més emissions puntualment en 1995 i en 1997, contra una gran pressió de l'opinió pública. Encara així, i com ens recorda Eugenio Viñas, en 2015 va aconseguir un fet històric: de manera independent, es va impulsar un crowdfunding i es va aconseguir que els actors de doblatge originals participaren desinteressadament en el doblatge de Bola de Drac: la batalla dels déus. La pel·lícula es va convertir en el primer contingut inèdit doblat al valencià i per les veus originals en 20 anys, va ser estrenat en sales d'Alboraia i Godella i va congregar a més de 400 persones en sengles projeccions. El seu activisme en pro de la sèrie els va portar a reunir eixos actors -amb els que mantenen una relació d'admiració i reivindicació- en els dies previs al mateix tancament de Canal 9, coincidint amb un saló del mànega en Fira València.
5.7 L’ÚS DEL VALENCIÀ A LA COTIDIANITAT
A l’hora de estudiar l’us del valencià a les xarxes socials, no es pot deixar de costat l’ús de la llengua en la resta d’ambits, ja que l’utilització en un àmbit va intrinsecament lligat a l’altra.
Tot al llarg del segle XX, al País Valencià s’hi van donar cita els quatre mecanismes que, d’acord amb la teoria sociolingüística, impulsen els processos de substitució lingüística. En primer lloc, l’aprenentatge del castellà per part de la població valencianoparlant, que va resultar en un escenari de bilingüisme asimètric com el que denunciava Lluís V. Aracil a «El bilingüisme com a mite». En segon lloc, la imposició d’una distribució diglòssica dels usos lingüístics, especialment rígida durant el franquisme, per la qual el castellà acaparava els usos públics i les funcions socials «prestigioses» i el valencià anava quedant relegat als àmbits familiars, col·loquials, folklòrics. Un escenari imposat coercitivament, però també legitimat discursivament a partir de les ideologies diglòssiques que va disseccionar Rafael L. Ninyoles a Conflicte lingüístic valencià i a Idioma i prejudici. Unes creences sobre la presumpta inferioritat del valencià que generaven autoodi i impulsaven el canvi lingüístic, fins i tot, en l’àmbit domèstic. Aquest tercer procés, el trencament de la transmissió intergeneracional del valencià, va produir-se tot al llarg dels segles XIX i XX i amb especial virulència en els grans nuclis urbans: Alacant, Elx, València, Castelló de la Plana… Així ho han documentat Brauli Montoya i Antoni Mas a La transmissió familiar del valencià. Finalment, es produïa també una intrusió —tornem-hi amb Aracil— del castellà en la interacció entre valencianoparlants familiars. Un procés afavorit per les condicions d’anonimat pròpies del món urbà, ja fortament castellanitzat, i en què l’omnipresència i l’ús per defecte del castellà dificultava que els i les valencianoparlants es reconegueren entre si en l’espai públic. [ CITATION Mas22 \l 3082 ]
“El valencià no goja del prestigi que hauria de correspondre a una llengua que disposa d’una normativa. Salta a la vista que la presència residual i sovint, nul·la, de la nostra llengua en els discursos dels representants polítics, dels dirigents econòmics del País Valencià, dels actors socials principals, dels esdeveniments de masses, etc., ens diu a cada passa que el valencià és una figura merament decorativa en el panorama de l’anomenada Comunitat Valenciana, on el castellà s’ha eregit en la llengua realment útil per a viure-hi” (Montoya, 2011)
¿Per quina raó la major part dels polítics i de les persones influents no usen el valencià quan parlen en públic? Montoya ho atribuïx al fet que la classe social valenciana més alta hauria substituït l’ús del valencià a favor del castellà: Al País Valencià fa més d’un segle i mig que que el sector benestant va començar a abandonar lús de la llengua pròpia perquè la considerava sense prestigi. Això ha donat lloc a la assosiació entre parlar valencià i ser de poble.
Luque fa dependre el futur del valencià del fet que estiga lligat a la identitat valenciana, la primera condició per a la recuperació del valencià es que ha de formar part de la identitat valenciana. “La llengua és, segurament, un dels elements socials que més determina la identitat de les persones. Per a aconseguir que els valencians ens identifiquem amb el valencià, hi han dos obstacles “nefasts: el primer és el fet de lligar el valencià a ser una persona inferior o ser de poble; l’altre factor negatiu resulta de vincular el valencià, no a ser valencianiste, sinó a ser “catalanista”, cosa que “impedix l’ús efectiu i prestigiós de la llengua” i danya l’autoestima dels valencians. [ CITATION Luq11 \l 3082 ]
Si bé el sistema educatiu i l’escola no són objecte d’anàlisi d’aquest informe sobre producció audiovisual, internet i l’ús del valencià en aquestes, és important tenir en compte en aquest apartat de context la situació del català i el valencià a les aules.
En aquest context, un informe que ens serveix de referencia, fet públic recentment pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya demostra que el català ha perdut molt terreny a l’escola. Mentre que l’any 2006 un 56% dels alumnes afirmaven dirigir-se sempre o quasi sempre en català als professors dins de classe, l’any 2021 aquesta xifra s’ha reduït fins al 39,4%. Una dada encara més significativa és la de l’ús del català entre els alumnes en activitats en grup. Si bé l’any 2006, el 67,8% dels alumnes interactuaven entre ells en les activitats grupals sempre o quasi sempre en català, actualment només el 21,4% dels alumnes fan aquest ús de la llengua catalana. L’informe també aporta dades sobre la davallada del català com a llengua vehicular en la relació del professorat cap a l’alumnat. Mentre l’any 2006 un 63,7% dels professors es dirigien sempre o quasi sempre en català als alumnes, el 2021 aquesta xifra s’ha reduït al 46,8%.
La següent gràfica està arreplegada en el estudi que ens ha facilitat Antoni Mas i Miralles i mostra els percentatges del coneiximent del valencià al nostre territori el País Valencià. Les dades perteneixen a SIES.
Les dades sobre el coneixement del valencià —condició necessària però, recordem-ho, no suficient per a l’ús— indiquen que en els últims decennis, i com a conseqüència de l’ensenyament del (i sovint en) valencià, s’ha produït un clar increment de les competències de lectoescriptura, sobretot de l’habilitat d’escriure: entre 1992 i 2015, el percentatge de persones que diuen que saben escriure «bastant bé» o «perfectament» el valencià s’ha incrementat en alrededor 20 punts. En canvi, en les habilitats orals —entendre i saber parlar— s’observen retrocessos evidents després d’un repunt inicial entre 1992 i 1995. En concret, el percentatge de persones que diuen que entenen bé el valencià es redueix de prop de 11 punts entre 1992 i 2015, i en el cas de l’habilitat de parlar, la reducció és d’11 punts fins al 50% de 2015.
Aquestes dades, lluny de reflectir un procés d’abandonament de la llengua o de falta d’aprenentatge entre les generacions més joves, s’expliquen com a resultat dels moviments demogràfics de les darreres dècades. En efecte, en el tombant del mil·lenni i fins a la crisi de 2008 es produeix un cicle intensíssim d’arribada de persones nouvingudes: el País Valencià va sumar prop d’un milió de nous habitants, partint d’una població de 4 milions. A partir de 2008, en canvi, les arribades s’estabilitzen i el saldo migratori arriba a ser negatiu. La davallada dels indicadors de coneixement oral entre 1995 i 2010 i la posterior estabilització entre 2010 i 2015 són, precisament, el reflex d’aquesta forta entrada de població no valencianoparlant seguida d’una etapa d’estancament de les noves arribades. [ CITATION Mas22 \l 3082 ]
El següent gràfic de l’us del valencià pertany a l’estudi realitzat a la revista Saó a 2022 sobre l’us del valencià a la zona valencianoparlant.
Font: revista Saó
La incapacitat per incorporar al coneixement del valencià aquestes persones nouvingudes es fa patent en el gràfic anterior: només un 15 % de la població nascuda fora del País Valencià declara que sap parlar en valencià. Els indicadors sobre l’ús del valencià en funció del lloc de naixement són encara més descoratjadors. D’acord amb les dades que va presentar la professora Raquel Casesnoves al VI Congrés d’Escola Valenciana, l’ús del valencià de les persones nascudes a la resta de l’Estat o a l’estranger no arriben ni al 4 % en cap dels àmbits considerats. [ CITATION Mas22 \l 3082 ]
El mateix Avel·lí Flors apunta que la influència del cicle migratori torna a fer-se evident quan s’observa l’evolució dels usos lingüístics. És representatiu, en aquest sentit, l’indicador d’ús a casa, un àmbit especialment sensible per al manteniment lingüístic per la seua vinculació amb la transmissió intergeneracional. A la zona valencianoparlant del País Valencià, després de la crisi de la transmissió familiar durant el segle XX, l’ús del valencià a la llar se situava en un 50 % l’any 1992. L’arribada massiva de població no valencianoparlant en el tombant de mil·lenni provoca una reducció marcada de l’ús del valencià en aquest àmbit en termes relatius, fins a arribar al poc més del 30 % del total que representa el 2015. Els retrocessos són d’una magnitud similar en la resta d’àmbits.
“Aquests descensos no impliquen, necessàriament, que en el mateix període s’haja produït un gran sotrac en el nombre total de persones que parlen valencià. “En el cas de la llar, precisament, l’única enquesta «recent» amb informació sobre la transmissió intergeneracional, la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de 2004, apuntava a una estabilització d’aquest indicador, i fins i tot a tendències d’atracció cap al valencià en les ciutats mitjanes i menudes. Com passava en el cas del coneixement, el retrocés del valencià en termes percentuals s’explica fonamentalment per motius demogràfics: com que en el període entre enquestes el País Valencià ha sumat un milió de persones d’origen no valencianoparlant, un nombre idèntic de persones que parlen valencià a casa representarà, inevitablement, un percentatge inferior l’any 2015 al que representava l’any 1995. Això no implica, en qualsevol cas, que la tendència no siga preocupant. Perquè, en efecte, provoca una reducció de la disponibilitat d’interlocutors valencianoparlants. I això, en un context de bilingüització asimètrica, retroalimenta les tendències favorables a l’ús del castellà.” [ CITATION Mas22 \l 3082 ]
Del gràfic sobre l’evolució de l’ús del valencià a la zona valencianoparlant a llocs com la casa, amb els amics, al carrer o a les grans superficies, Avel·lí apunta que “es desprén un segon motiu per a la preocupació. I és que, quan es comparen els usos en funció de l’àmbit, es pot detectar un patró constant de diferenciació entre els àmbits més privats —a casa i amb els amics— i els àmbits més públics —al carrer amb desconeguts o en les grans superfícies—, amb una clara reducció de l’ús del valencià en els segons. En aquests àmbits de major anonimat i distància social, les dificultats per diagnosticar a quin grup lingüístic pertany el nostre interlocutor, les altes taxes de desconeixement del valencià, i la norma de convergència al castellà porten una part significativa dels valencianoparlants a adoptar un ús per defecte del castellà. S’explica, així, aquesta reducció de l’ús real en comparació amb l’ús potencial de la llengua.”
Font: revista Saó
Amb un corol·lari preocupant: aquesta diferenciació dels usos entre la llar i l’espai públic s’observa de manera més marcada en la població jove, a pesar que és la que presenta unes millors taxes de competència lingüística per l’acció del sistema educatiu. Els indicadors tornen a procedir del treball de Raquel Casesnoves i es reprodueixen següent gràfic, on d’entrada, fa evident que el grup dels joves és el que parla menys valencià en tots els àmbits, exceptuant el de la llar. A més, mostra com entre els joves s’amplia la distància entre l’ús a casa i en la resta d’àmbits —fins i tot amb amics, cosa que no es produeix amb la mateixa intensitat en cap altra generació
Font: revista Saó
La lectura de les dades porta a qualificar la situació actual del valencià, com a mínim, de fràgil. I apunta a l’existència de reptes importants per a unes polítiques lingüístiques que pretenguen garantir la viabilitat del valencià com a llengua d’ús públic —uns reptes encara molt majors si, com ha estat històricament l’aspiració d’un cert valencianisme, es vol que el valencià recupere la seua antiga hegemonia al territori. Calen, doncs, polítiques més efectives d’extensió del coneixement de la llengua, començant pel sistema educatiu, però sense perdre de vista la urgència de proporcionar mecanismes, recursos i incentius per a l’aprenentatge del valencià a les persones nouvingudes arribades més enllà de l’edat escolar. Calen, també, garanties que el personal de l’administració —i, progressivament, també de les empreses que presten serveis al públic— estiguen en condicions d’atendre la ciutadania en valencià, tal com ja ho estan per a fer-ho en castellà. S’aconseguiria, amb això, reforçar la consciència d’un dret a l’ús públic del valencià que progressivament hauria d’incidir també sobre els usos interpersonals, i generar incentius palpables per a l’aprenentatge i l’ús del valencià entre les persones que no el tenen com a primera llengua. Sense perdre de vista que, en l’actual marc de recentralització, involució de l’autogovern i activisme judicial, caldrà una forta dosi d’autoorganització i mobilització de la societat civil valenciana per suplir les insuficiències de l’acció institucional —encara més en l’eventualitat d’una nova alternança al govern de la Generalitat i de l’Estat. [ CITATION Mas22 \l 3082 ]
“Cal un consens social al voltant de la promoció necessària de l’us social del valencià, que puga garantir la seua supervivència efectiva. Si no es així, es impossible ser optimista respecte el futur del valencià. [ CITATION Luq11 \l 3082 ]
6. ANÀLISI
En aquest capítol analitzem els resultats obtinguts en les nostres investigacions, tant els empírics amb la recerca orientativa realitzada a 713 persones, com les respostes qualitatives aportades per Alfons i Aitor, que ens ajudaran a comprendre i donar un punt de vista diferent a tot lo vist fins aquest moment. Ho fem seguint la següent estructura. S’anirà observant els resultats obtinguts en la prospecció orientativa realitzada i tractarem de relacionar els resultats amb la teoria del marc teòric exposada i intercalarem alguna part extreta de les entrevistes per a explicar millor algun fenomen en concret..
En primer lloc, observarem la primera de les qüestions de l’enquesta referida a les actituts lingüistiques sobre el valencià, la qual feia referència al idioma en que es comunica la gent de inici si es troba al Pais Valencià.
Com podem vore, el 86,8% dels entrevistas ho fan en valencià, la seua llengua, i un 13,2% ho farien en castellà (en el cas dels joves els percentatjes son pràcticament iguals). En aquest aspecte sorprenen les estadístiques, que contrastarien amb el vist amb el marc teòric on s’argumentava que el valencià era cada vegada menys utilitzats pels joves.
En segona instancia, centran-nos en l’apartat de les publicacions de les xarxes socials, hem dividit les respostes en dos, en primera instància observant totes les respostes al conjunt, i en segon lloc, soles escollint aquelles respostes de menors de 30 anys. En el primer cas, podem vore com un 16% publica o twitteja en castellà i un 80% en valencià, amb un restant de alrededor 3% que publicaria en altres idiomes. Açò vol dir que pareix que l’augment d’utilització del valencià a la zona valencianoparlant a les xarxes socials i les TIC seguix en l’ascens que s’havia vist en les tables del marc teòric del SIES on s’havia passat de un 32% a 2010 a un 51% a 2015.
En canvi, açò canviaria un poc si sols agafem en la mostra de les respostes als més joves, on sols el 62% de valencianoparlants publicaria en valencià, lo qual coincidiria amb el SIES en el fet de que es tracta amb el grup d’edat que segons el SIES menys utilitzava la llengua a les xarxes. No obstant, s’apreciaria un augment de l’utilització, ja que aquest situava l’utilització del valencià en els joves d’aquesta edat en un (40%)
Alrededor de 1 de cada 3 joves valencianoparlants seguiria publicant en un idioma diferent a la seua llengua a les xarxes socials, el que seguix indicant en certa mesura una certa falta de normalització amb el seu ús en aquests àmbits. Aquestes dates, no son alarmistes com fa uns anys, però caldria vore perquè eixe 38% no publica la llengua en la que parla de manera natural. Es podria associar a la teoria de Luque sobre la identitat valenciana en la qual l’utilització de la llengua aniria lligat al sentiment valencià.
Seguint en l’àmbit de les xarxes socials, vam clavar la pregunta 10 en “En cas de haver tingut alguna vegada una aplicació de filtreig, en quin idioma et comuniques?” per vore si el grau d’utilització de la llengua canviava si el registre era diferent.
Com poder vore, el percentatje de l’utilització es reduix fins el 61% respcte el 80% que havíem vist abans, el que denota que la utilització en certa part depèn del contexte inclús a les xarxes socials.
A la pregunta número 11 que preguntava la principal plataforma de consum, hem tornat a dividir les respostes, en primer lloc agrupant totes les respostes, i en segon lloc
Com podem observar, es confirma les argumentacions del canvi del paradigma de consum per part dels joves, mentres que en la mostra general,Youtube, la principal plataforma de consum, es la més consumida amb un 47%, si es té en conter soles els joves, Youtube passa al 62%. Este canvi generacional, també s’aprecia amb la ràdio, on passa d’un 10% amb la mostra general a un 3% en la mostra juvenil. La segona la televisió amb un 28%, seguit de Twicht amb un 7%. Açò seguix amb la linea argumental exposada anteriorment, els joves han canviat els seus hàbits de consum i l’antic model on manava la televisió de i les grans inversions, ha sigut substituit pels les noves plataformes, el que denota la importancia que pot arribar a tindre per a la llengua el que es creen referents en aquest àmbit i les institucions fiquen el focus d’atenció en el futur.
Sobre aquest canvi de paradigma Alfons entén que ara es la cultura del “ja”, tu tens ens streaming tots els episodis disponibles i ho veus ja en el moment, es com a que t’has saciat i neceesites algo més necessites cobrir les teues necessitats culturals divulgatives en altres formats i en este cas els creadors de contingut, be siga Youtube, be siga TikTok omplim eixe vuit, i si, estem substituint el que ha sigut tota la vida la televisió”
Lligat també en la tabla anterior es podría extreure la següent cita de l’entrevista realitzada a Aitor: “crec primordial que el valencià estiga a les xarxes socials i plataformes digitals perquè si no no es parlaria, hi ha una diglòssia gran als carrers, per a Internet la situació se multiplica la quantitat de gent que no parla valencià” tinc molts amics que parlen valencià i després se’n van a Twitter i fiquen el tweet en castellà, perquè els seus referents i famosos són en castellà, Ibai Auronplay… I no se platejen ni tan sols escriure en la llengua en la que parlen perquè entren alli i en lo que es topen es gent famosa i referents en castellà»
La importància de crear referents o persones icon va instrínsicament lligada a les dos següent preguntes de l’enquesta (16 i 16.3) que indaga sobre el coneiximent o no que te la gent sobre els creadors de contingut en valencià i l’oferta que existix sobre els mateixos
Com podem observar el 16,1% no coneix a cap creador i el 57,6% a pocs, al mateix temps que, el 63,8% no coneixen les iniciatives de plataformes de contingut en català que existeixen. Per tant, es destapa altre dels problemas per a la creació de contingut en valencià, la visibilitat, ja que no es pot donar un creiximent notable si no es dona a conèixer l’oferta que existeix.
“Cal compartir o aportar el que siga possible per a que es donen a conéixer (…) Un punt clau per a que la roda comence a engrassar i girar bé de veritat es crear referents potents, gent que influisca, com per exemple Cabrafotuda o Mistagless» perquè la gent nova que comença a crear contingut ho ha fet per vore a estes persones. (Aitor)
Encara així Aitor deixa entrevore que existix un públic potencial e interessat per aquest contingut: “en aquest últim any han anat apareguent nova gent motivada al trovar-se açò perquè han trobat referents. Es nota que es una necessitat gran de la gent, que tots els dies busca contingut en valencià perquè si no fora aixina podria entrar a les estadístiques i dir-te altra cosa, però entre a les estadistiques i veig que tots els dies, entre 80 i 100 visites al día. Això et fa vore que hi ha gent que dia a dia es preocupa per trobar contingut en valencià. 25.000 visites en un any, sense cap publicitat ni ajuda econòmica i sense cap interés de lucrar-se, solament amb l’objectiu de donar visibilitat als creadors.”
La idea que ha sobrevolat tot el treball sobre l’importància del suport institucional queda aleshores més latent. Alfons també defen eixa mateixa línia: “desde els estaments alts deurien adonar-se i tractar de fomentar-ho perquè al cap i a la fi moltes voltes les seues polítiques no estàn tenint l’èxit proporcional als diners que invertixen en elles i en canvi el que fem nosaltres es una feina molt precària que li pega mil voltes al que estàn fent ells, per tant, junts podem construir cada volta una escena més potent i més forta de creació de contingut en valencià i tot el que siga reforçar lo nostre”
A més, si ens fixem en la pregunta 17 de l’enquesta que pregunta sobre la tendència a recolçar projectes en valencià, es dona per entés que si estes plataformes es conegueren hauria un gran suport per part de la població valencianoparlant.
Concretament el 68,4% recolzen més els projectes si són en valencià que en altres idiomes. Esta idea va lligada al exposat en el marc teòric per Carles López, respecte al recolçament de les nostres cultures i la creació d’aliances i d’una comunitat forta mentres que no arribe un impuls públic econòmic. Per tant, el fet de que estes plataformes o creadors de contingut es donaren a conéixer seria vital ja que, aparentment se’ls donaría un suport major que a altres projectes en altres llengües.
La pregunta número 12 aniria relacioanda amb el exposat a l’entrada del marc teòric sobre l’us del valencià a les TIC i dispositius electrònics.
Com podem observar, el 60% dels valencianparlants tenen configurat els seus aparells electrònics en la seua llengua, un 17% sols alguns i un 22% ho tenen en altres llengües. Les dades son prou positives, però caldria estudiar si la resta de persones que no ho tenen en valencià es per si les aplicacions venen per defecte en castellà o angles o per altres qüestions.
A continuació passaríem al aspecte de la ficció infantil i juvenil en valencià. A l’enquesta preguntavem si els enquestats havien consumit ficción en valencià per saber si realment era gran l’impacte que estos podrien tindre en els xiquets. Hem tornat a separar en dos grups, per vore si el impacte pot arribar a ser més gran en les noves generacions
Efectivament, el 83% dels enquestats han consumit alguna vegada ficció en valencià en la mostra general, i un 94% en el cas dels joves, es a dir, te una impacte real sobre la infància dels xiquets i els joves del País Valencià.
Alfons ens diu a l’entrevista:“Pense que he viscut l’epoca daurada dels dibuixos en valencià. He vist dibuixos com els picapedra, els pitufets, Shin-Chan, Pokemon, One piece... tot en valencià. Sèries de primer nivell i que han estat doblades al nostre idioma. Han tingut una resposta brutal per part del públic, de fet, els programes de més éxit de Canal 9 de tota la història van ser Bola de Drac i Shin Chan. No cal anar-nos a Canal 9, el programa de més èxit d’Àpunt es el detectiu Conan, doblats per Canal 9 en 2007. Aixina que et pots imaginar la importància que te el doblatge en els dibuixos en els més joves”
El doblador ens apropa a la importància que ha tingut per a ell i la influència que pot tindre en els més xicotets “Pense que és important. Els dibuixos de cara al foment de la imaginació dels xiquets tenen molta potència, molt rellevants, i jo crec que he estat influït en moltíssim percentatge per tot allò que mirava de menut. El doblatge valencià ha tingut un pes innegable sobretot en els que hem nascuts en els 80 o principis dels 90. Pense que es deuria potenciar com es potenciava abans. Des de la Generalitat s’invertia pasta en que la televisió puguera comprar productes de primera qualitat i no el rebuig que no vol cap altra tele i més vegent l’èxit que tenen els dibuixos doblats”
Alfons també parla sobre la importància i el impacte que va tindre Bola de Drac en la seua època: “el tema de Bola de Drac va ser una de les raons per les quals vaig voler dedicar-me al doblatge. (...) Bola de Drac la varen censurar, la varen llevar d’antena en 1995 siguent el programa més exitós de la televisió valenciana. Havent ensenyat a parlar valencià a xiquets de Múrcia, Albacete, Aragó... Cosa que hui en dia seria impensable”
Sobre si la televisió tendria la mateixa importància que abans i el canvi de paradigma que s’està donant en el consum audiovisual Alfons diu: “no se quin pes poden arribar a tindre perquè el paradigma de la televisió ha canviat, abans el que eixia per la tele pràcticament anava a misa, ara digam que la televisió ha perdut un poc la seua raó de ser i té més pes l’estriming, les xarxes socials, les plataformes de creació de contingut, per tant, jo abogue per que es seguisquen fent dibuixos de qualitat i es seguisquen doblant, però també caldria variar un poc la perspectiva de cara a poder acollir també eixos nous televidents que pot ser no comprenen la televisió tal com la compreníem nosaltres abans. Els temps canvien, i els referents canvien també, inclús la forma de vore contingut. Per exemple quan era menut no existia Youtube i era impensable vore series online. Jo mateixa hui en dia no consumisc apenes televisió i consumisc moltíssim de Youtube, tinc molts creadors de contingut de referència”
Seguint amb la enquesta observem les últimes preguntes de la mateixa que fan referencia a la percepció que te cadascú sobre la quantitat d’ús que se li dona al valencià tant en el carrer com a les xarxes.
En el cas de la 19 que fa referència a la percepció en els carrers, el 58,7% diu que poc, el 35,5% el normal i sols un 6% te la percepció de que es parla molt. La percepció en xarxes es encara menys optimista, un 76% assegura tindre la impressió de que es parla poc, un 20% el normal i tan sols el 2,6% afirma que molt. Per tant es pot vore que la percepció es més negativa que les dades abans vistes sobre l’ús del valencià a les TIC. Per tant es pot treure la conclusió de que la percepció de l’utlització del valencià per part dels valencians seguix sent baixa més enllà de l’utilització reial que puga tindre.
Una vegada observades les dates més rellevants obtingudes tant en la recerca orientativa com en les entrevistes, podem vore que en la majoria de casos, els resultats tenen una coherència amb l’exposat amb el marc tèoric. No obstant això, ni els nombre de casos analitzats ni la seua diversificació superen el mínim d’observacions necessàries per sentenciar fenòmens socials i extraure conclusions rigoroses, però, si que el considerem vàlid per corroborar aquelles postures que s’estaven explicant durant el treball.
7. CONCLUSIÓ
Per acabar la investigació, exposaré les conclusions a les quals he pogut arribar en base als objectius i les hipòtesi que es plantejaven al principi del treball i finalitzaré exposant en quina situació queda el valencià en l’àmbit de les plataformes digitals i xarxes socials, així com les respostes polítiques i socials que haurien de tindre aquestes.
En primer lloc, s’ha corroborat a través del marc teòric i l’anàlisi la primera de les hipòtesi: que existeix una mancança de la utilització del valencià a les xarxes entre els valencianoparlarnt més joves. Encara que hem vist que esta dinàmica pareix ser que està canviant, este sector de població utilitza menys el valencià que grups de persones d’edat més majors. Les estadístiques, baix el meu punt de vista, no són alarmistes, però si que mostren una certa fragilitat; caldria fer veure que el valencià es útil i igual de vàlid en tots els àmbits per poder normalitzar el seu ús.
Les solucions a aquesta problemàtica podrien anar molt lligades a les solucions de la problemàtica que ens aporta la segona hipòtesi, la qual ens diu que malgrat que exisitisca una gran oportunitat de futur i de mercat per al valencià a les protaformes digitals, hi ha una mancança de referents audiovisuals en aquestes plataformes, que provoca que a l’hora de crear contingut a les xarxes es faça en castellà o existisca la visió del valencià com una llengua secundària o potencialment més dèbil respecte altres idiomes. Aquesta situació, com hem vist, no ocorreix per una falta d’oferta o de talent al nostre territori, sinò per una ausencia de suport institucional i de vegades social, que no acaben de apostar i creure que existeix un futur i un present per a la llengua en aquestos espais, i que descuiden el gran impacte i importància que té per al futur de la nostra llengua ocupar aquestos espais, especialment per als més joves, que al cap i a la fí, son qui tenen que vetllar pel futur del valencià.
Calen, doncs, polítiques més efectives d’extensió del coneixement de la llengua, començant pel sistema educatiu, però sense perdre de vista la urgència de proporcionar mecanismes, recursos i incentius per a l’aprenentatge del valencià en tots els àmbits, i també per a persones nouvingudes arribades més enllà de l’edat escolar, que des de 1995 han sigut moltes, necessiten veure que el valencià es una ferramenta igual d’útil i vàlida que el castellà. Per a això caldria reforçar la consciència d’un dret a l’ús públic del valencià que progressivament hauria d’incidir també sobre els usos interpersonals, i generar incentius palpables per a l’aprenentatge i l’ús del valencià entre les persones que no el tenen com a primera llengua.
El primer pas, tal i com es ve defensant al llarg de la investigació, es potenciar i normalitzar la seua utilització als espais virtuals, on cada vegada es passa més temps, i és qüestió de temps que siga més important la seua utilització a aquestos espais que als “reials”, si no ho és ja.
La situació del valencià a les plataformes digitals i Internet es complexa i te molts reptes que afrontar de cara a normalitzar la llengua en àmbits digitals. S’ha vist que existeix una xarxa de creadors de contingut independents prou amplia però poc coneguda als principals canals de consum audiovisual per a joves com Youtube, Instagram, Tik Tok o Twicht, però ha quedat clar que es necessita una política pública que done suport a aquestos creadors, que treballen amb recursos molts limitats i talla el seu creiximent exponencial.
Tal volta al País Valencià es tindria que mirar amb esperança la situació que es viu a Catalunya, on van en eixe aspecte uns anys més avançats que nosaltres en quant al desenvolupament de la llengua a les plataformes digitals, que davant un context que no ajuda a les llengües minoritàries, hi ha molts més mitjans que se estan fixant en les xarxes socials, creant més referents en la nostra llengua i estan contant en més ajudes que ací encara no estan i cridant l’atenció als mitjans de comunicació per a ofertes laborals més enllà de generar continguts entre ells.
El primer pas es creureseu i començar a actuar de la manera més immediata possible, ja que tenim la sort de que el gran impacte de les xarxes socials i plataformes digitals acaba de nàixer. S’està observant que hi ha un veritable públic potencial que està aconseguint un èxit relatiu en audiència jove, el que demostra que hi ha oportunitats per al valencià a Internet, el que cal es que l’oferta es done a conèixer i siga suportat amb un interès reial.
Aquest treball és soles una de les pedres o l’inici d’una investigació que té la necessitat de ser estudiada. Espere, doncs, que aquesta investigació servisca en part per començar a donar visibilitat a uns dels problemes més grans que pateix el valencià per al seu esdevindre, i alertar a les institucions públiques que cal impulsar estructures i ferramentes que permitisquen desenvolupar la matèria prima que existeix al nostre territori en aquest àmbit, adaptant-se així a aquest món digital que canvia tan ràpidament. Calen esforços i investigacions d’una major magnitud i resó, que alerten de veritat a les institucions i polítics que volen vetllar de manera reial pel futur del valencià. Aquest estudi, d’una manera més àmplia, es el que li pertocaria fer a ells, qui són els que tenen el poder i els mitjans per poder influir d’una manera més efectiva. Si aquests no són capaços d’intervindre a temps i aprofitar aquest canvi de paradigma serà molt difícil dissenyar estratègies que consoliden el valencià a l’entorn digital en un futur a llarg termini.
Potser les institucions estiguen malbaratant recursos i diners orientats a aquests objectius, per no encaminar-los adequadament. Un bon estudi sociològic sobre hàbits de consum audiovisual, sobre tot entre els joves, que són qui tenen que perpetuar la llengua, segurament donaria un canvi de polítiques lingüístiques radical, donant per suposat que tinguen un verdader interès en aconseguir-ho.
En conclusió, el valencià necessita un instrument institucional que puga ser capaç d’apoderar-se de la idea d’innovació lingüística i siga veloç en l’arribada als nous escenaris i reptes lingüístics, en cas contrari, les conseqüències per al futur de la llengua podrien ser molt negatives. És el moment d’actuar.
Archiles, F. (2013). Nació i identitats: La identitat valenciana a l’època contemporània.
Avel·lí Flors-Mas. (2021). Influencers en valencià: mite o realitat? Saó, 25.
Canet, J. (2019). Núvol. Núvol.
Ciges, T. (2021). La monetització dels influencers en llengua pròpia: utopia o realitat? Saó, 28.
Flor, V. (2011). Noves Glòries a Espanya: Anticatalanisme i identitat valencian. EDITORIAL AFERS, S.L.
Flor, V. 2016. «Pròleg». En Poder i Llengua. Les llengües de l’ensenyament al país valencià, editat per Fundació Nexe.
Luque. (2011). ¿Té futur el valencià? Dos actituds diferents.
Mas, A. F. (2022). La situació actual del valencià: una mirada sociolingüística. Saó.
Massaguer, M. (2021). Influencers en valencià: mite o realitat? Saó.
Miralles, A. M. (2015). El valencià en les noves tecnologies.
Ninyoles, Rafael Lluís. 1997. Idioma i prejudici. València: Quaderns Tres i Quatre.
Ninyoles, Rafael Lluís. 2002. Conflicte lingüístic valencià. València: Quaderns Tres i Quatre
Orts, P. M. (2018). ¿Comunitat Valenciana, País Valencià o Regne de València? Valencia Secreta.
Quintana, V. (2017). 'Bola de Drac en valencià': una historia de censura convertida en reivindicación para la nueva Canal 9. Cultura Plaza.
Rius, C. (2020). El català i les xarxes socials.
Tölke, V. (2015). L’ús de les llengües minoritàries en les xarxes socials: el valencià en Twitter. Freiburg.
Vila, X. (2021). Influencers en valencià: mite o realitat. Saó, 23-24.
https://www.youtube.com/watch?v=PhBR4uAXSeM&t=5s El català i les xarxes socials