El consum audiovisual ha evolucionat ràpidament amb la tecnologia i les preferències canviants de les audiències. No podem predir el futur amb certesa, però podem assenyalar algunes tendències emergents:
Plataformes de streaming personalitzades: La competència entre plataformes de streaming (com Netflix, Amazon Prime, Disney+) ha portat a una major personalització. Aquestes plataformes utilitzen algorismes per a oferir recomanacions basades en l'historial de visualització de l'usuari.
Realitat Virtual (RV) i Realitat Augmentada (RA): La RV i la RA tenen el potencial de revolucionar la forma en què consumim contingut audiovisual. Podem esperar experiències més immersives on els espectadors no sols observen, sinó que participen en la narrativa.
Produccions interactives: Com "Bandersnatch" de Netflix, en el qual els espectadors trien com avança la història. Aquesta interactivitat ofereix una experiència personalitzada i augmenta la rejugabilitat de contingut.
Contingut en format curt: Plataformes com TikTok i YouTube Shorts han demostrat que hi ha una demanda de contingut breu i altament consumible. Les narratives en format curt continuaran sent populars, especialment entre les generacions més joves.
Integració de xarxes socials: Les plataformes de consum audiovisual i les xarxes socials estan cada vegada més entrellaçades, permetent una experiència de visualització compartida i la possibilitat d'interactuar amb el contingut en temps real.
Intel·ligència Artificial en la creació: La IA ja està sent utilitzada en la postproducció i edició. És probable que el seu paper en la creació de contingut s'expandisca, des de l'escriptura de guions fins a la generació d'efectes visuals.
Sostenibilitat en produccions: Donat el creixent enfocament en el canvi climàtic i la sostenibilitat, les produccions audiovisuals poden tornar-se més ecològiques, tant en la forma en què es produeixen com en els temes que aborden.
Diversitat i inclusió: Hi ha un orientació creixent perquè el contingut audiovisual reflectisca una major diversitat en termes de raça, gènere, orientació sexual i discapacitat.
Descentralització del contingut: Amb la tecnologia blockchain i les plataformes de distribució peer-to-peer, és possible que vegem una descentralització del contingut, on els creadors poden distribuir directament a la seua audiència sense intermediaris.
Consum de vídeo mòbil: Amb la proliferació de telèfons intel·ligents, el consum de vídeo en dispositius mòbils continuarà creixent. Les plataformes optimitzaran el seu contingut per a aquestes experiències.
Aquestes són només algunes de les possibles tendències. El camp audiovisual és vast i en constant evolució, i és probable que sorgisquen noves tendències a mesura que avancem.
La personalització s'està convertint en el nucli de l'experiència de l'usuari en el món audiovisual. Els espectadors ja no són mers consumidors passius; ara tenen el poder de triar què veure, quan i com veure'l, i en quin dispositiu. La personalització afecta diferents aspectes del consum audiovisual:
Moment de consum: Les plataformes de streaming permeten als usuaris veure el contingut en el moment que trien, eliminant la necessitat d'adaptar-se a horaris televisius fixos.
Duració: Hi ha contingut disponible per a tots els gustos i temps disponibles, des de clips curts en TikTok o YouTube Shorts fins a sèries i pel·lícules de diverses hores en plataformes com Netflix o HBO.
Dispositiu: El contingut s'ha tornat multiplataforma. Pot començar a veure un episodi en el seu TV, continuar en la seua tauleta durant un viatge i acabar en el seu telèfon intel·ligent durant un descans. Les plataformes estan optimitzades per a proporcionar una experiència uniforme en tots els dispositius.
Contingut: Els algorismes de recomanació personalitzen el contingut basant-se en l'historial de visualització, gustos i preferències de l'usuari. A més, amb experiències interactives, els usuaris poden fins i tot influir en el desenllaç del que estan veient.
Aquesta tendència cap a la personalització reflecteix el desig del consumidor de tindre control sobre la seua experiència d'entreteniment i la tecnologia està fent possible que aquest desig es convertisca en realitat. És probable que vegem un augment en la personalització a mesura que les tecnologies i algorismes es tornen més sofisticats i centrats en l'usuari.
La televisió convencional, també coneguda com a televisió lineal, està experimentant desafiaments a causa del ràpid creixement de les plataformes de streaming i altres mitjans de consum personalitzat. No obstant això, encara hi ha àrees on la televisió tradicional té avantatges i rellevància:
Informatius i notícies: La televisió continua sent una font primària de notícies i informació per a moltes persones, especialment durant esdeveniments de gran envergadura o emergències. La capacitat d'emetre en temps real i la presència de periodistes i experts en directe continua sent un valor afegit.
Esdeveniments en directe: Programes com a esdeveniments esportius, cerimònies de premis i concerts en viu solen atraure a grans audiències en la televisió tradicional. L'experiència col·lectiva de veure aquests esdeveniments en temps real és difícil de replicar en plataformes de streaming.
Programació local: La televisió local continua sent rellevant per a moltes comunitats, oferint notícies, esdeveniments i entreteniment específics d'una regió o àrea.
Programes d'entreteniment en directe: Reality xous, concursos i programes de talents que s'emeten en temps real, on l'audiència pot participar votant o interactuant, encara atrauen a una audiència significativa.
Público major: Moltes persones de generacions anteriors encara prefereixen l'estructura i familiaritat de la televisió convencional i no han migrat completament a les plataformes digitals.
Accés i assequibilitat: En moltes àrees, especialment en regions on l'accés a internet d'alta velocitat no és omnipresent, la televisió tradicional continua sent el mitjà principal d'entreteniment.
No obstant això, és innegable que la televisió convencional necessita adaptar-se per a mantindre's rellevant. Això podria implicar la integració de característiques digitals, col·laboracions amb plataformes de streaming o fins i tot la diversificació cap a altres mitjans.
A mesura que la tecnologia avança i les generacions més joves creixen en un món digital, és probable que la televisió convencional tindrà nous reptes, però encara pot trobar nínxols i rols importants en l'ecosistema mediàtic.
Les televisions públiques europees han hagut d'adaptar-se a l'era digital per a continuar sent rellevants i servir a les seues audiències en un món dominat per la tecnologia. Encara que les estratègies varien segons el país i la institució, ací hi ha algunes formes generals en què aquestes entitats han abordat la digitalització:
Plataformes de streaming pròpies: Moltes televisions públiques han llançat les seues pròpies plataformes de streaming, permetent als espectadors accedir al seu contingut en línia. Un bon exemple és la BBC amb el seu servei iPlayer al Regne Unit.
Contingut a la carta: A més de transmetre en viu, aquestes plataformes sovint ofereixen contingut a la carta, la qual cosa permet als usuaris veure programes que es van perdre quan desitgen.
Aplicacions mòbils: Per a arribar a audiències més joves i adaptar-se a les tendències de consum mòbil, moltes emissores han llançat aplicacions mòbils que ofereixen notícies, entreteniment i altres continguts.
Presència en xarxes socials: Les televisions públiques han ampliat la seua presència en xarxes socials per a interactuar amb les audiències, compartir fragments de programes, notícies i promocionar contingut.
Iniciatives educatives: Donada la missió pública de moltes d'aquestes entitats, han desenvolupat plataformes i continguts educatius en línia. Un exemple és la plataforma "EducaPlay" d'RTVE a Espanya.
Col·laboracions i coproduccions: Algunes emissores públiques s'han associat amb plataformes de streaming privades per a coproduir contingut. Això no sols amplia el seu abast, sinó que també comparteix els costos de producció.
Innovacions recnològiques: Estan invertint en tecnologies com la realitat virtual (RV), la realitat augmentada (RA) i la transmissió en 4K o fins i tot 8K per a oferir experiències més immersives i d'alta qualitat a les seues audiències.
Foment del periodisme digital: Les seccions de notícies d'aquestes emissores han transformat les seues operacions per a prioritzar el periodisme digital, amb formats més curts, gràfics interactius i narratives adaptades al consum en línia.
Interactivitat: Algunes emissores estan experimentant amb formats interactius, permetent als espectadors influir en el contingut o participar en debats i discussions en temps real.
Arxius digitalitzats: Per a preservar i fer accessible la seua rica història, moltes emissores estan digitalitzant i oferint en línia els seus arxius de programes i notícies antics.
Malgrat aquests esforços, les televisions públiques europees encara enfronten desafiaments, inclosa la competència amb plataformes de streaming globals, adaptar-se a les canviants preferències de les audiències i assegurar el finançament adequat. No obstant això, la seua missió de servir a l'interés públic els proporciona un propòsit únic en el panorama mediàtic.
Propostes per a l'Espai Valencià de Comunicació.
La televisió pública valenciana del futur haurà de ser liderada òbviament per un ens públic i necessitarà afrontar la saturació del mercat i els hàbits canviants de consum, però també tindrà oportunitats úniques. Per a adaptar-se i mantindre la seua rellevància pensem en explorar algunes tendències com ara:
Contingut educatiu i cultural: Les televisions públiques poden centrar-se en produir contingut educatiu d'alta qualitat, sèries documentals i programes que promoguen el patrimoni cultural i artístic del país.
Periodisme d'investigatcio: En un món on la desinformació és rampant, les televisions públiques poden reforçar el seu paper com a fonts de confiança, oferint periodisme profund, d'investigació i objectiu.
Participació ciutadana: Crear formats que involucren directament a l'audiència, on puguen debatre temes actuals, compartir històries personals o contribuir amb idees per a programes.
Experiències interactives: Emprar tecnologies emergents com RV i RA per a oferir experiències immersives que atraguen a una audiència més jove.
Col·laboració amb influencers: Treballar amb influencers i creadors populars en xarxes socials per a produir contingut que ressone amb les generacions més joves.
Presència forta en xarxes socials: Més que simplement promocionar contingut, usar plataformes per a produir contingut original adaptat a eixos formats.
Innovacions tecnològiques: Oferir transmissions en 4K, 8K, i explorar formats emergents com el vídeo 360°.
Programes en directe: Continuar amb esdeveniments en viu, com a música, esports i programes interactius que es beneficien de la participació en temps real.
Plataformes pròpies i personalització: Desenvolupar i millorar plataformes de streaming pròpies on el contingut puga ser personalitzat segons les preferències de l'espectador.
Contingut localitzat: Mentre les plataformes globals sovint se centren en continguts amb atractiu internacional, les televisions públiques poden aprofundir en històries i temes locals o regionals.
Formació i tallers: Organitzar tallers i cursos en línia per a joves interessats en la producció de mitjans, periodisme o cinematografia.
Sèries Web i curtmetratges: Producció de contingut breu i altament compartible, específicament dissenyat per a consum en línia i mòbil.
Per a arribar al públic més jove, les televisions públiques han d'estar disposades a experimentar, adaptar-se ràpidament a les tendències emergents i, el més important, escoltar i respondre a les necessitats i preferències de la seua audiència. La col·laboració amb creadors joves i l'adopció de noves tecnologies i formats seran clau per al seu èxit en el futur.