Si a una cosa li has de dedicar molt de temps: és millor que t'apassione.
El món digital ha transformat la manera com comuniquem, aprenem i compartim informació. Internet, amb la seua infinítat d'espais per a expressar-se, ha donat lloc a una era d'or de creadors de contingut. Tanmateix, en aquesta àmplia mar de contingut, no tot és igualment rellevant o impactant. La clau que distingeix el contingut memorable del banal és sovint la passió amb la qual ha estat creat.
Autenticitat i Connexió Humana
Les persones busquen històries i experiències reals en línia, no solament informació pura i simple. Una autèntica passió pot ser percebuda a través dels continguts, ja siga en un article, vídeo, podcast o qualsevol altre format. Quan un creador parla o escriu amb passió, el seu missatge ressona a un nivell emocional amb l'audiència, creant una connexió humana que supera les barreres digitals.
Motivació i Consistència
La passió és el combustible que manté als creadors motivats, inspirant-los a continuar produint, innovant i compartint. Sense aquesta passió, és fàcil perdre's en el camí, donant lloc a continguts inconsistents o de baixa qualitat.
Distinció en un mercat saturat
Amb milions de nous articles, vídeos i imatges que s'afegeixen a Internet cada dia, és un veritable desafiament destacar-se. Aquells que aborden la seua feina amb passió solen produir contingut que destaca, que fa pensar i que crea un impacte durador. El seu zel i entusiasme són contagiosos, atraient més seguidors i fent que el seu missatge es difonga més àmpliament.
Aprenentatge Continu
El món digital està en constant evolució. Per mantenir-te en tendència, els creadors han d'estar disposats a aprendre i adaptar-se. Aquells amb una veritable passió no només estan compromesos amb la seua disciplina, sinó que també estan entusiasmats amb l'oportunitat d'aprendre i créixer. Aquesta actitud d'aprenentatge continu garanteix que el seu contingut roman fresc, rellevant i al capdavant dels canvis en el seu camp.
La passió és més que una emoció; és una força motriu que impulsa als creadors a donar el millor de si mateixos, a connectar amb la seua audiència en un nivell més profund i a destacar-se en un ecosistema digital altament competitiu. En la creació de contingut per a Internet, la passió no és només desitjable; és essencial per a la longevitat, la rellevància i el verdader impacte. En última instància, és la passió la que transforma la informació simple en històries poderoses i experiències memorables.
La sostenibilitat del contingut es refereix a la capacitat de mantenir i renovar constantment un determinat tema o àrea de contingut a Internet. Això no només implica que el tema siga rellevant i interessant per a l'audiència, sinó també que hi haja una capacitat continuada de produir contingut nou i fresc dins d'aquesta àrea.
Abans de llançar-se a la creació de contingut sobre un tema concret, cal realitzar una valoració sobre la seua viabilitat a llarg termini. Algunes preguntes clau poden ser:
Quina profunditat té aquesta temàtica?
Quant pot durar en termes de contingut?
Com es pot diversificar o adaptar amb el pas del temps?
Diversificació. Una temàtica sostenible ha de permetre la diversificació. Això vol dir que, dins d'un mateix tema, ha d'haver-hi diferents subtemes o vessants que es puguen explorar. Per exemple, si parlem de sostenibilitat mediambiental, podem abordar subtemes com l'energia renovable, la conservació de la biodiversitat, el reciclatge, entre d'altres.
Adaptabilitat. El món està en constant evolució i, amb ell, els interessos i preocupacions de l'audiència. Una temàtica sostenible ha de ser adaptable a aquests canvis. Si una temàtica no pot evolucionar o adaptar-se a les noves tendències o interessos, pot esdevenir obsoleta ràpidament.
Connectivitat. Un bon indicador de sostenibilitat és com un tema es pot connectar o enllaçar amb altres temes rellevants. Això no només amplia la base de contingut disponible, sinó que també pot ajudar a mantenir l'interès del públic.
Innovació constant. Per mantenir una temàtica sostenible en el temps, cal estar constantment en recerca d'informació nova, dades actualitzades, i perspectives fresques. Això pot requerir una inversió en termes de temps i recursos, però és essencial per garantir la vigència i rellevància del contingut.
Feedback de l'audiència. L'audiència és un baròmetre excel·lent per determinar la sostenibilitat d'un tema. Mitjançant enquestes, comentaris, i altres formes de feedback, es pot obtenir una comprensió clara de quins temes atrauen l'interés de l'audiència i quins poden necessitar una revisió o adaptació.
Hi ha dos tipus de canals de creació de contingut per a Internet. El primer és aquell que se centra en la persona protagonista del canal i les seues vivències, pensaments, divulgacions i experiències. El segon és el canal temàtic on el protagonista s'erigix com un mer transmissor de les seues recerques sobre el tema en qüestió indepdentment que també faça aportacions personals puntuals de qui és o com és la seua vida.
a. Característiques principals:
Centrat en l'individu: La persona darrere del canal és el focus principal. La seua vida, les seues experiències i opinions formen la base del contingut.
Conexió emocional: Els seguidors sovint se senten més connectats amb l'individu, ja que comparteixen experiències personals, alegries, desafiaments i fracassos.
Diversitat de temes: Encara que pot haver un fil conductor, la varietat de temes tractats pot ser més àmplia, ja que estan basats en la vida quotidiana del creador.
Evolució i creixement: A mesura que la vida de la persona canvia, el contingut pot evolucionar, oferint una narrativa en evolució als seguidors.
b. Exemples:
Vlogs diaris.
Canals de viatge basats en experiències personals.
Canals d'opinió on la persona comparteix les seues idees sobre diversos temes.
a. Característiques principals:
Centrat en el tema: El focus està posat en un tema o àrea d'interès concret, independentment de qui estiga darrere de la càmera.
Credibilitat i expertesa: Sovint, aquests canals es basen en la recerca i el coneixement del creador sobre el tema, construint una reputació com a expert en l'àrea.
Menys personal, més informatiu: Encara que pot haver tocades personals, la major part del contingut està dedicat a informar, educar o entretenir dins del marc del tema escollit.
Consistència temàtica: Els seguidors s'abonen a aquests canals esperant contingut relacionat amb el tema principal, proporcionant una línia editorial clara.
b. Exemples:
Canals educatius sobre ciència, història o art.
Canals de ressenyes, com aquells que es dediquen a analitzar llibres, pel·lícules o videojocs.
Canals de tutorials o guies especialitzades en una habilitat concreta.
Tot i que ambdós tipus de canals poden tenir èxit a Internet, la seua naturalesa i enfocament són diferents. Mentre que el canal personal ofereix una visió més íntima i personalitzada de la vida del creador, el canal temàtic es centra en proporcionar contingut d'alt valor dins d'un àmbit específic. La clau per a qualsevol creador de contingut és determinar quin enfocament ressona més amb la seua personalitat, habilitats i objectius a llarg termini.
La decisió temàtica d'un canal ha d'estar ben ponderada. No només ha de reflectir la passió i els coneixements del creador, sinó que també ha de considerar les implicacions a llarg termini en termes d'engagement amb la comunitat i oportunitats de monetització. També és fonamental ser flexible i adaptar-se als canvis i tendències, sense perdre l'essència ni la integritat del contingut. Així es poden aprofitar oportunitats emergents i satisfer les necessitats en evolució de la comunitat.
Vocació del Canal:
El primer pas és definir la vocació del canal:
Divulgatiu/Explicatiu: Aquest tipus de canal es dedica a informar, ensenyar o desgranar temàtiques específiques. Pensa en canals que expliquen ciència, història, tecnologia, etc. Són fonts de coneixement i generen una comunitat fidel que busca aprendre.
Entreteniment Frívol: Ací, l'objectiu principal és divertir sense la necessitat de profunditzar en continguts densos. Pots pensar en canals de bromes, anècdotes, viatges recreatius, etc.
Influència de la vocació en l'enganxament del Públic:
Un canal divulgatiu pot tenir una corba d'aprenentatge per a l'audiència, la qual pot ser més lenta en enganxar-se però, una vegada ho fa, sol ser més fidel. En canvi, l'entreteniment frívol pot aconseguir un enganxament ràpid, però també pot enfrontar-se a una rotació més alta de seguidors.
Influència en la Monetització:
Monetització Directa: Les plataformes com YouTube, per exemple, monetitzen principalment a través de publicitat. Si un canal divulgatiu tracta temes de gran interés o amb públics nínxol, pot aconseguir una monetització directa elevada per la qualitat de l'audiència. Els canals d'entreteniment poden tindre una gran quantitat de visualitzacions, però potser no atrauen anuncis d'alta remuneració.
Monetització Indirecta: Els canals divulgatius poden ser més atractius per a patrocinadors que busquen posicionar-se com a referents d'una àrea concreta o que desitgen arribar a una audiència específica. A més, poden obtenir ingressos per mitjà de la venda de cursos, llibres o conferències. En canvi, els canals d'entreteniment poden aconseguir patrocinis de marques més generals o relacionades amb estils de vida.
Observa les Xarxes Socials: Les plataformes com Twitter, Instagram, TikTok o YouTube són baròmetres excel·lents de les tendències actuals. Fes un seguiment dels temes més comentats o dels hashtags més populars.
Eines d'Anàlisi de tendències: Utilitza eines com Google Trends per a veure quines cerques estan guanyant popularitat. Aquesta eina pot ajudar-te a identificar temes emergents abans que es tornen mainstream.
Subscriu-te a Newsletters: Hi ha moltes butlletins electrònics que se centren en les tendències digitals. Subscriure's a alguns d'ells et pot proporcionar una visió única del que està en alça en diferents sectors.
Participa en Fòrums i Comunitats permeten veure quines qüestions estan fent-se les persones i sobre quins temes estan parlant.
Estudia els influencers: Els creadors de contingut amb una gran base de seguidors solen estar a l'avantguarda de les tendències. Observa què estan fent i com la seua audiència reacciona.
Atén als esdeveniments importants: Les grans fires, congressos o esdeveniments de la indústria són bons indicadors de les futures tendències. Encara que no pugues assistir físicament, segueix les seues actualitzacions en línia.
Feedback del públic: Fes enquestes o pregunta directament a la teua audiència què els interessa. La seua retroalimentació pot ser una mina d'or per a detectar nous temes d'interès.
Col·labora amb altres creadors: La col·laboració pot oferir-te una nova perspectiva i ajudar-te a identificar tendències que potser havies passat per alt.
Llig mitjans especialitzats: Webs i blogs que se centren en el món digital, la tecnologia o la creació de contingut poden oferir-te anàlisis profundes sobre les futures tendències.
Mantin la ment oberta: Les tendències poden emergir des de qualsevol racó. No et limites a una sola font d'informació. Explora, experimenta i estigues sempre disposat a aprendre.
Encertar amb el públic objectiu és essencial per a garantir l'eficàcia i l'impacte del teu contingut a Internet. Entendre a qui t'adreces pot marcar la diferència entre un contingut que ressona i un que passa desapercebut. Ací tens uns consells per a ajudar-te a connectar amb el teu públic objectiu:
Definix el teu públic objectiu: Abans d'iniciar qualsevol pla de contingut, identifica qui és el teu públic objectiu. Pregunta't: Quina edat tenen? Quins són els seus interessos? Quins problemes volen resoldre? Què valoren?
Investiga: Fes una recerca exhaustiva sobre els teus potencials seguidors. Les enquestes, entrevistes o fins i tot l'ús d'eines d'anàlisi de dades pot ajudar-te a entendre millor les seves preferències.
Crea contingut de qualitat: Assegura't que el teu contingut aporta valor. Si el teu públic percep que el teu contingut els ajuda o els entreté d'alguna manera, és més probable que tornen.
Personalitza el teu missatge: Dirigeix-te al teu públic d'una manera que se senten reconeguts i valorats. Aquesta personalització pot fer que es connecten emocionalment amb el teu contingut.
Fes ús de formats variats: Algunes persones prefereixen llegir, altres mirar vídeos o escoltar podcasts. Prova diferents formats per a veure quin ressona més amb el teu públic.
Mantin la consistència: Ser consistent en la teua veu, estil i en la freqüència de publicació pot ajudar-te a construir una relació de confiança amb el teu públic.
Fomenta la interacció: Convida el teu públic a interactuar amb el teu contingut a través de comentaris, qüestionaris o concursos. Això no solament augmenta l'engagement, sinó que també et proporciona feedback valuós.
Estigues atent als comentaris i feedback: El feedback pot ser una eina poderosa per a adaptar el teu contingut i fer-lo encara més rellevant per al teu públic.
Adapta't i evoluciona: El comportament dels usuaris i les tendències canvien amb el temps. Estigues disposat a adaptar-te i a modificar la teva estratègia segons les necessitats del teu públic.
Fes ús d'eines d'anàlisi: Eines com Google Analytics o les estadístiques de les xarxes socials poden ajudar-te a entendre millor el comportament del teu públic i a afinar la teva estratègia.
Recorda que, en última instància, la creació de contingut és sobre les persones. Entendre i connectar amb el teu públic objectiu no solament augmentarà la teua visibilitat i engagement, sinó que també et proporcionarà una base sòlida per a construir una comunitat lleial i compromesa.
Analitza quin és el perfil del públic target del canal de contingut en valencià d'una altra persona i com podria conèixer-lo amb més profunditat. Compartix les teues impressions amb el grup.
"Massa crítica" és un terme que es fa servir en diversos contexts per descriure el punt en què es produeix una canvi significatiu o una acció auto-sostenible. En el context d'un negoci de niu o ninxol, la "massa crítica" es refereix al nombre mínim de clients, usuaris o partidaris que una empresa o producte necessita per ser viable i auto-sostenible en un mercat específic o segment.
En altres paraules, un negoci ha assolit la massa crítica quan ha aconseguit prou tracció en el mercat perquè es produeixca un creixement continu i sostenible sense la necessitat d'inversions o esforços addicionals significatius.
Per a un negoci de niu, assolir aquesta massa crítica pot ser especialment important per a les raons següents:
Visibilitat: En mercats més menuts o segmentats, assolir una presència significativa pot ajudar a establir la marca com a líder en aquest niu.
Boca a boca: En segments de mercat més estrets, les recomanacions personals poden ser clau. Assolir la massa crítica pot iniciar un efecte dominó on els nous clients són atraïts pel boca a boca.
Sostenibilitat: Un volum mínim de vendes o usuaris pot assegurar que el negoci genere prou ingressos per mantenir-se a si mateix.
Inversió futura: Assolir una massa crítica pot fer que sigamés fàcil atraure inversors o socis, ja que demostra que hi ha una demanda sòlida dins del niu.
És important notar que la definició exacta i quantitat necessària per assolir la "massa crítica" pot variar depenent del tipus de negoci, mercat, i altres factors específics. La clau és identificar quin és aquest llindar per al teu negoci particular i treballar per assolir-lo.
El cost marginal es refereix al cost addicional de produir una unitat addicional d'un bé o servei. És la variació del cost total quan la producció canvia en una sola unitat. Matemàticament, es pot expressar com la derivada del cost total respecte a la quantitat produïda. Conceptualment, el cost marginal ajuda a les empreses a determinar a quin nivell produir i com aquesta producció afectarà els seus costos.
Quan un taller, curs o qualsevol altre tipus de contingut formatiu ja ha sigut creat, el cost (tant en temps com en recursos) d'aquesta creació inicial ja s'ha invertit. Si pots oferir aquest taller o curs múltiples vegades sense haver de fer canvis significatius, estàs "amortitzant" aquesta inversió inicial. En altres paraules, el cost per lliurament disminueix a mesura que el contingut es reutilitza.
Aquesta és una de les avantatges principals de tindre contingut ja confeccionat:
Eficiència: No cal tornar a invertir temps i esforç en la creació de contingut des de zero. Simplement has de preparar-te per a realitzar-lo que generalment requereix menys temps que la creació inicial.
Consistència: La repetició d'un taller o curs permet una experiència d'aprenentatge consistent per a diferents audiències.
Retorn sobre la inversió (ROI): A mesura que el taller o curs es repeteix, el cost inicial de desenvolupament es distribueix entre més sessions, millorant el ROI.
Oportunitat de millora: Cada vegada que es fa el taller o curs, es pot recollir retroalimentació i fer ajustaments menors, optimitzant així la qualitat del contingut sense haver de reescriure o redissenyar tot el curs.
No obstant això, és vital mantenir el contingut actualitzat i assegurar-se que segueix sent rellevant per a l'audiència. Si el mercat, la tecnologia o les necessitats dels alumnes canviaren podria ser necessari revisar i actualitzar el contingut per assegurar l'eficàcia i rellevància.
L'anàlisi DAFO (també conegut com a anàlisi FODA o SWOT en anglés) és una eina estratègica utilitzada per a identificar les Febleses, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte, empresa o situació concreta. Realitzar una bona anàlisi DAFO et permet obtindre una visió integral que facilita la presa de decisions.
Fortaleses (Strengths): ¿En què destaque? ¿Quines són les meues habilitats o talents únics? ¿Quins avantatges tinc sobre altres creadors?
Debilitats (Weaknesses): ¿En què tinc dificultats? ¿Quines àrees requereixen millora o formació? ¿Quins són els punts febles en el meu contingut?
Oportunitats (Opportunities): ¿Quins canvis o tendències es presenten com a possibilitats per a mi? ¿Hi ha nous públics o plataformes que puga explorar? ¿Quins recursos o eines poden ajudar-me a millorar?
Amenaces (Threats): ¿Quins obstacles externs poden afectar la meua creació de contingut? ¿Quins canvis en la indústria podrien perjudicar-me? ¿Hi ha competència o saturació en el meu ninxol?
Ací tens alguns consells per a dur a terme una anàlisi DAFO efectiu:
Preparació: Abans de començar, assegura't d'entendre el context o l'objecte de l'anàlisi. Pot ser una empresa, un producte, un mercat, etc. Així mateix, reuneix tota la informació rellevant i actualitzada que pugues necessitar.
Participació: Involucra a diferents membres de l'equip o parts interessades per a obtindre una visió més completa i des de diferents perspectives.
Sigues específic: En llistar Fortaleses, Febleses, Oportunitats o Amenaces, procura ser específic. Evita generalitzacions que no aporten un valor concret.
Diferència entre Intern i Extern: Recorda que les Fortaleses i Febleses són factors interns (relatius a l'organització o projecte), mentre que les Oportunitats i Amenaces són factors externs (relatius a l'entorn o mercat).
Sigues realista: No sobreestimes les teues Fortaleses ni subestimes les teues Febleses. Una anàlisi realista et proporcionarà una base sòlida per al desenvolupament d'estratègies.
Prioritza: Una vegada llistats els punts en cada categoria, és important prioritzar-los segons la seua rellevància o impacte potencial.
Considera el Canvi: L'entorn empresarial i de mercat està en constant canvi. El que hui és una Oportunitat, demà podria no ser-ho. Per això, és convenient revisar i actualitzar l'anàlisi DAFO de manera periòdica.
Creua Informació: Després d'identificar els elements de cada categoria, reflexiona sobre com les Fortaleses poden aprofitar les Oportunitats o contrarestar les Amenaces i com les Febleses poden afectar la capacitat per a aprofitar Oportunitats o incrementar vulnerabilitats davant Amenaces.
Utilitza l'anàlisi per a prendre decisions: El principal objectiu d'una anàlisi DAFO no és simplement llistar característiques, sinó usar aquesta informació per a desenvolupar o ajustar estratègies.
Evita la paràlisi per anàlisi: Encara que és important ser detallat, evita caure en l'excés d'anàlisi. El DAFO ha de ser un instrument que facilite l'acció, no que la postergue.
Realitzar una anàlisi DAFO és un exercici de reflexió que pot proporcionar conclusions valuoses per a la presa de decisions. És essencial abordar-ho amb una ment oberta, disposada a identificar àrees de millora i a reconéixer i aprofitar les oportunitats que es presenten.
Fes un DAFO d'un canal de contingut en valencià d'una altra persona. Analitza les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de manera breu i compartix-les amb la resta del grup.
La "zona cega" en coaching es refereix a les creences, actituds o comportaments que una persona no reconeix o no és conscient de tindre, però que poden estar afectant el seu rendiment, presa de decisions o desenvolupament personal i professional. Identificar i abordar la zona cega és fonamental en el procés de coaching, ja que permet a la persona guanyar claredat i autoconsciència, la qual cosa al seu torn facilita el creixement i el canvi.
Un bon exercici de zona cega podria consistir a:
Autoavaluació i autoreflexió: La persona pot dur a terme exercicis d'autoavaluació i autoreflexió per a explorar les seues pròpies creences i actituds. Poden dur-se a terme a través de diaris, qüestionaris o exercicis escrits que conviden a aprofundir en els seus pensaments i emocions.
Retroalimentació de tercers: El coach pot recopilar retroalimentació de col·legues, amics o familiars per a obtindre perspectives externes sobre el seu comportament i actituds. Sovint, altres persones poden identificar patrons que el client no veu.
Planteja a tres amics/gues que et diguen una sola cosa que hauries de millorar o evitar fer i una altra cosa que fas molt bé. Les apunten en un paper de manera secreta i les has de llegir en veu alta i fer una reflexió respecte a com veus cada aportació.
Gestionar adequadament comunitats virtuals creades al voltant d'un creador de contingut és fonamental per a mantindre una relació positiva amb els seguidors i fomentar un ambient col·laboratiu. Ací tens deu claus per a aconseguir-ho:
Definir la visió i els valors: Estableix una visió clara per a la comunitat i els valors que la guiaran. Comparteix aquests principis de manera oral i escrita amb els membres per a crear un sentit d'identitat i propòsit compartit. Repetix periòdicament estes regles de comportament general de la visió del teu contingut.
Escolta activament: Para atenció a les opinions, suggeriments i preocupacions dels membres. Fomenta la comunicació oberta i demostra que valores les seues veus.
Estableix regles clares: Defineix regles i normes de conducta que promoguen un ambient respectuós i segur. Assegura't que tots els membres les coneguen i complisquen.
Selecciona moderadors de confiança: Tria membres de la comunitat que siguen respectats i compromesos per a ser moderadors. Capacita'ls perquè puguen mantindre un ambient positiu i gestionar conflictes.
Fomenta la participació lliure i respectuosa: Anima als membres a contribuir activament. Organitza activitats, debats i desafiaments que involucren a la comunitat en el contingut del creador.
Comunicació constant: Mantingues una comunicació regular amb els membres a través de publicacions, missatges directes, enquestes i actualitzacions. Informa sobre novetats i esdeveniments importants.
Reconeix i recompensa les aportacions en positiu: Valora les contribucions dels membres destacats. Reconeix els seus assoliments i premia la seua lleialtat de manera periòdica.
Resol conflictes de manera efectiva: Actua de manera imparcial i ràpida davant situacions de conflicte o comportament inadequat. Assegura't que els membres se senten escoltats i que les solucions siguen justes.
Privacitat i seguretat: Protegeix la privacitat dels membres i estableix mesures per a previndre l'assetjament i l'abús en línia. Promou un ambient on tots se senten segurs.
Evolució constant: A mesura que la comunitat cresca, adapta les teues estratègies i enfocaments per a satisfer les necessitats canviants dels membres i del creador de contingut.
Gestionar una comunitat virtual és un procés constant que requereix temps i atenció. Mantindre una relació positiva amb els seguidors i crear un ambient col·laboratiu és essencial per a l'èxit a llarg termini de la comunitat i el creador de contingut.
Objectiu: Fomentar la discussió i el debat sobre com gestionar conflictes dins d'una comunitat virtual i promoure la resolució efectiva de problemes.
Instruccions:
Pas 1: Preparació
Dividim als participants en grups xicotets (idealment de 3 a 5 persones per grup).
Escenari: En els comentaris d'un dels nostres continguts es produeix un insult exclusivament per l'ús del valencià en el vídeo. Altres membres de la comunitat ataquen el perfil que ha fet eixe insult en grup.
Pas 2: Debat en Grups
Cada grup ha d'analitzar l'escenari i discutir les possibles accions a prendre com a administradors de la comunitat. Els participants han de considerar diferents enfocaments per a resoldre el conflicte i a pensar en les conseqüències de cada decisió.
Pas 3: Posada en comú i debat general
Cada grup a compartirà les seues idees i propostes de resolució del conflicte. Fomentarem un debat obert i constructiu entre els participants. Demana que expliquen els seus raonaments darrere de les seues decisions. Els grups discutiran els avantatges i desavantatges de les diferents estratègies proposades.
Pas 4: Reflexió i conclusions
Facilitem una discussió general sobre el que s'ha aprés de l'exercici.
Destacarem la importància de la comunicació oberta, la imparcialitat, l'establiment de normes clares i la resolució de conflictes de manera justa en la gestió de comunitats virtuals.
Construir una bona marca personal en les xarxes socials és fonamental per a aconseguir l'èxit en el món digital. A continuació, es presenten algunes recomanacions per a construir una bona marca personal en les xarxes socials:
Defineix el teu propòsit: Defineix quin és el propòsit de la teua marca personal i què és el que et fa diferent dels altres. Identifica quins valors representes i com t'agradaria que els altres et perceberen.
Defineix la teua audiència: Identifica a la teua audiència i adapta el teu contingut i missatges per a connectar millor amb ells. Considera factors com l'edat, el gènere, la ubicació, els interessos i els hàbits de consum de mitjans.
Sigues coherent: Assegura't de mantindre una coherència en la teua marca personal. Utilitza el mateix nom d'usuari, foto de perfil, disseny i to de veu en totes les plataformes de xarxes socials que utilitzes.
Crea contingut original i de qualitat: Crea contingut original, útil, interessant i rellevant per a la teua audiència. Utilitza diferents formats de contingut, com a imatges, vídeos, text i gràfics, per a mantindre a la teua audiència compromesa i connectada amb la teua marca.
Interactua amb la teua audiència: Respon als comentaris, dona "m'agrada" als missatges i fes preguntes per a fomentar la participació. Assegura't de mantindre un diàleg obert amb els teus seguidors.
Sigues autèntic: Mostra la teua personalitat i sigues autèntic amb la teua audiència. L'autenticitat t'ajudarà a construir una relació duradora i significativa amb la teua audiència.
Crea una estratègia de xarxes socials: Crea una estratègia de xarxes socials que et permeta aconseguir els teus objectius de marca personal. Defineix els teus objectius, tria les plataformes adequades i utilitza eines d'anàlisis per a mesurar els resultats.
Com et veus d'ací 10 anys? Quina professió tindràs? On viuràs? Com haurà contribuit el teu contingut a fer-te pas en la teua professió? Compartix les teues reflexions amb el grup.
Crear una marca col·lectiva per a una comunitat de creadors de contingut en valencià pot ser una forma efectiva d'impulsar el reconeixement, l'apreciació i el consum d'aquest contingut. Una marca col·lectiva no només ajuda a identificar i diferenciar els productes o serveis d'un grup en particular, sinó que també pot establir estàndards de qualitat i autenticitat. Aquí teniu una guia pas a pas sobre com fer-ho:
Creació del Manifest d'Influència Responsable:
Redacteu un manifest que rebutge pràctiques d'influència negativa i promoga l'ús responsable i ètic de la plataforma.
Enfatitzeu la importància de l'autenticitat, la transparència i el respecte pel públic i per altres creadors.
Disseny de la marca:
Creació d'un logotip i una identitat visual que reflecteixca la cultura, la història i les tradicions valencianes.
Establir directrius de marca per assegurar-se que tots els creadors utilitzen la marca de manera consistent.
Selecció de membres:
Establir criteris clars per a la selecció de membres. Això pot incloure qualitat del contingut, antecedents d'influència responsable, autenticitat, etc.
Organització esdeveniments o audicions on els creadors puguin presentar el seu treball per a ser considerats per a l'adhesió.
Promoció conjunta:
Organitzar esdeveniments, tallers o festivals on els membres puguen mostrar el seu treball.
Creació d'una pàgina web o plataforma centralitzada on es puga accedir a tot el contingut dels membres.
Formació i desenvolupament:
Ofereir tallers, cursos i recursos per ajudar els membres a millorar les seues habilitats de creació de contingut.
Faciliteu l'accés a eines o recursos per produir contingut de qualitat.
Incentius per als membres:
Oferir recompenses o beneficis als membres destacats.
Establir associacions amb empreses o organitzacions que puguen patrocinar o col·laborar amb la comunitat.
Comunicació i Interacció:
Mantindre una comunicació oberta i regular amb els membres per recollir feedback i suggeriments.
Promocionar la interacció entre els membres perquè puguin col·laborar i aprendre els uns dels altres.
Compromís amb la Comunitat:
Establir iniciatives per involucrar-se amb la comunitat en general. Potser tallers d'aprenentatge per a joves, sessions d'intercanvi cultural o col·laboracions amb escoles i universitats.
Revisió i Evolució: R
Regularment, revisar i ajustar les directrius, l'adhesió i altres aspectes de la marca col·lectiva per assegurar que segueix sent rellevant i efectiva.
La creació d'una marca col·lectiva pot requerir temps i esforç, però amb una visió clara, un compromís ferm i la col·laboració de membres apassionats, potser una manera poderosa de posicionar i promoure el contingut en valencià en el panorama mediàtic global.
L'època de les webs i els blogs era un moment on el rastre digital era fàcilment controlable i gestionable. L'arribada de les xarxes socials va multiplicar el rastre digital de les persones i les entitats i ha fet molt més complicada la gestió i control del rastre digital. Tota una generació que vam abraçar les xarxes socials amb ingenuïtat hem comés algunes errades que convindria analitzar. És un bon moment per oferir algunes pautes mínimament de trellat per gestionar adequadament el rastre digital de cada persona.
Les xarxes socials són ferramentes de promoció personal i professional en la part dels usuaris. En la part de les empreses són xarxes de recaptació de dades emocionals i de consum per a vendre-les a les empreses de publicitat. Hem d'entendre per tant que les xarxes socials no estan dissenyades per facilitar la comunicació textual i racional sinó per potenciar totes les emocions possibles i de manera immediata. Este fet és molt important per gestionar el rastre digital ja que hem d'intentar que el nostre rastre digital siga tan positiu com siga possible. Positiu és un terme relatiu que cada persona haurà de matissar i delimitar. En tot cas, és important que el nostre rastre digital tinga la menor quantitat d'elements negatius possible. Incorporarem de manera conscient a les xarxes aquelles parts de la nostra vida que ens permeten obtindre un benefici. Cas contrari estem regalant les nostres ombres de manera gratuïta. Si compartim alguna cosa que siga per obtindre un benefici en forma de valor relacional o promoció de la nostra persona o producte.
El rastre digital no el podem gestionar fins que no tenim coneixement suficient per fer-ho. Durant molts anys són els nostres pares les persones encarregades de gestionar-lo. D'una banda cal demanar prudència en la compartició de continguts (imatges especialment) respecte als nostres fills. Cal fer-ho pensant en molts factors com ara que durant la infància encara no està definida la identitat i que la seua exposició pot generar conflictes identitaris en el futur. Ser-ne conscients sense dramatitzar implica compartir amb prudència. D'altra banda quan ja hem crescut hem de ser exigents amb els continguts que han compartit els nostres pares de nosaltres exigint el dret a l'oblit i el dret a gestionar la pròpia imatge de manera que ningú puga pujar continguts nostres sense el nostre consentiment.
Gestionar el grau d'exposició. La primera decisió i la més important és pensar quin serà el nostre grau d'exposicio. Normalment esta decisió no és reflexionada amb profunditat sinó que és intuïtiva. Exposar-nos molt o exposar-nos poc dependrà de molts factors: de la nostra personalitat extravertida o introvertida, de la nostra vocació, de la nostra autoestima. Sobretot cal anar amb cura amb l'efecte gregari. L'exposició àmplia, emocional i no reflexionada és moneda corrent i podem deixar-nos portar per allò que fa tot el món. En el futur, en canvi, les persones amb menor exposició tindran més llibertat perquè poden gestionar més fàcilment el seu rastre digital. No estar a la xarxa és absurde però posar tota la nostra vida en la xarxa també ho és. En el futur no sabem on podem arribar i què podem ser. No sabem si serem professors i tindrem alumnes que buscaran el nostre rastre per ridiculitzar, no sabem si serem personatges públics i ens buscaran fins a l'ultim detall, no sabem si simplement serem caps de coordinacio en una empresa amb trenta persones al nostre càrrec. Serem esclaus de les nostres xarxes i amos dels nostres silencis. Decidir un grau d'exposició que puguem gestionar és molt important. També podem decidir l'altre extrem: podem vendre completament la nostra intimitat si això és reporta algun benefici: és el cas dels youtubers, influencers, etc... que no fan res especial més enllà de vendre la seua intimitat.
Controlar i vigilar cada cert temps el rastre digital en recerques de google i mirar el nostre perfil des de fora. És important revisar el rastre digital periòdicament per repensar si és adequat al nostre itinerari vital i a la nostra manera de pensar actual i els nostres objectius. Molta part del rastre digital és gestionable de manera directa i senzilla. Altres parts com el dret a l'oblit o el dret a l'anonimat van a ser més dificils d'aconseguir però cal treballar-les. Revisar el nostre rastre digital és important. No és igual ser adolescent, que jove llicenciat, que tindre fills, que passar per una època en un càrrec públic o començar en el món professional o buscar parella o tindre parella. Cada situació en l'itinerari vital requerix revisar el rastre digital. Mirar les primeres cinc pàgines de google i mirar les teues xarxes des de fora.
Les xarxes socials tenen codis propis d'interacció social. Twitter només té sentit si és obert i amb exposició plena. Facebook sembla ser un espai més propi d'exposició mitjana. Linked In és d'exposició mínima. La xarxa que millor dissenyada està per matindre una privacitat òptima és Instagram ja que no permet compartir continguts d'altres persones en el teu mur. La relació entre emissor i receptor és vertical i els comentaris estàn dissenyats amb vocació d'una certa invisibilitat i la conversa resulta complexa. Sempre mantens el control del teu mur.
Convé repassar algunes tècniques bàsiques de gestió de rastre digital que poden resultar útils. Ací van algunes:
Usar el teu nom complet només en aquells espais que vages a controlar molt bé. Val la pena no usar el nom complet o fins i tot usar un nick per evitar les recerques directes de rastre digital alienes.
Posa el mínim de dades possibles per obtindre el perfil. No poses el telèfon si no és imprecindible, ni l'adreça, ni el lloc de residència... no poses res que no siga imprescindible.
Gestiona la privacitat segons el perímetre que vulgues donar al teu perfil. Si vols que siga privat o públic i si vols que te puguen etiquetar. Entra i gestiona la privacitat d'acord amb les teues preferències.
Estratifica en la xarxa com si fora un espai presencial. No li contes les mateixes coses a diferents persones ni amb la mateixa intensitat, ni freqûència, ni complicitat. Les xarxes permeten
L'acceptació de persones desconegudes sembla inevitable. Ara bé, convé fer-ho d'acord amb algun criteri i cal parar especial atenció als perfils sospitosos. Cal mirar el perfil amb certa profunditat abans d'acceptar-lo per comprovar que és un perfil real i que té sentit la seua incorporació. Potser siga una manera de conèixer altres persones però també pot ser un risc de seguretat. Tindre més followers implica més estatus social (potser) però també més exposició i més riscos d'estatus social (crítiques, insults, xantatges, desprestigi). Hem de ser capaços de controlar les nostres xarxes.
Usa les possibilitats de contingut efímer. Durant les primeres èpoques de les xarxes el contingut es quedava per a sempre. Ara Instagram i Facebook ja permeten contingut efímer que dura només unes hores.
No crees grups de whatsapp si la finalitat és enviar un contingut a molta gent. Crea llistes de difusió. Exposar el telèfon d'altra gent és de mala educació.
Si has d'enviar alguna foto fes-ho de manera efímera (Instagram ho permet). Si la foto és eròtica intenta que no eixca la cara.
Enfada't quan algú capte imatges de tu sense el teu coneixement o consentiment. També quan algú grava altres persones sense el seu consentiment. No és graciós i no és de bona educació gravar altres persones. Una persona ha de saber que està sent gravada. Burlar-se d'altres persones gravant-les és una conducta reprotxable. Molta atenció amb les històries d'Instagram en classe o en situacions compromeses.
Atenció a les gravacions en vídeo d'actes íntims sexuals i qui les té.
Revisar el teu rastre digital implica una gestió contínua de qui sap cada cosa i a quin nivell però sobretot cal prevenir que amb una mínima recerca per Internet es puguen trobar coses que ens perjudiquen en la vida i en les nostres relacions humanes. Fes-t'ho mirar. O millor mira-t'ho.
Xafardeja el perfil d'un altre creador/a de contingut en valencià per a determinar on viu, quin nivell de vida té, quin és el seu nom real complet i si trobes fotografies o vídeos que pugueren usar-se en el futur per a fer-li un atac reputacional.
En l'actualitat, hi ha diverses tendències emergents en la creació de currículums que busquen destacar als candidats de manera innovadora i creativa. Algunes de les noves tendències de currículums inclouen:
Currículums interactius: Alguns candidats estan creant currículums interactius que utilitzen vídeos, imatges i enllaços per a presentar la seua experiència i habilitats de manera més dinàmica i atractiva.
Currículums infogràfics: Els currículums infogràfics utilitzen gràfics i dissenys visuals per a presentar informació de manera clara i concisa. Aquests currículums poden ser més fàcils de llegir i de retindre que els currículums tradicionals.
Currículums d'una pàgina: Els currículums d'una pàgina són una tendència creixent, especialment en camps creatius i digitals. Aquests currículums se centren en l'essencial, evitant informació redundant o no rellevant.
Currículums en format de lloc web: Els candidats estan creant llocs web personals que actuen com a currículums interactius i multimèdia, amb seccions dedicades a l'experiència, habilitats, educació i assoliments.
Currículums amb enfocament en habilitats: Els candidats estan creant currículums centrats en habilitats, en lloc d'una llista detallada de treballs i títols. Aquests currículums destaquen les habilitats rellevants per al lloc i com han sigut utilitzades en el passat.
Currículums en format de carta de presentació: Els candidats estan creant currículums que s'assemblen a cartes de presentació, destacant les seues habilitats, experiència i motivacions de manera més personal i detallada.
En resum, les noves tendències de currículums busquen destacar als candidats de manera innovadora i creativa, utilitzant tecnologies i dissenys per a presentar la seua experiència i habilitats de manera més atractiva. En utilitzar aquestes tendències, els candidats poden destacar en un mercat laboral cada vegada més competitiu i demostrar el seu valor als ocupadors potencials.
Les empreses utilitzen diferents estratègies per a seleccionar als candidats adequats per als llocs de treball. Algunes de les estratègies més comunes inclouen:
Anàlisi de currículums: Les empreses revisen els currículums per a avaluar l'experiència laboral, l'educació, les habilitats i les certificacions rellevants per al lloc.
Entrevistes: Les empreses utilitzen entrevistes per a conéixer millor als candidats, avaluar la seua experiència, habilitats i personalitat, i determinar si són adequats per al lloc i la cultura de l'empresa.
Avaluacions d'habilitats: Les empreses poden utilitzar avaluacions d'habilitats per a avaluar les habilitats tècniques i pràctiques dels candidats.
Verificació d'antecedents: Les empreses poden realitzar verificacions d'antecedents per a verificar la informació del currículum, verificar l'historial d'ocupació i l'educació, i buscar qualsevol antecedent penal o crèdit negatiu.
Referències: Les empreses poden sol·licitar referències d'ocupadors anteriors o de persones que coneixen al candidat per a avaluar el seu historial d'acompliment i comportament en el treball.
Avaluació de la cultura: Les empreses poden avaluar la cultura del candidat per a determinar si s'ajusta a la cultura de l'empresa i si s'integraria bé amb l'equip i els valors de l'empresa.
En resum, les empreses utilitzen diferents estratègies per a seleccionar als candidats adequats per als llocs de treball. Aquestes estratègies inclouen anàlisis de currículums, entrevistes, avaluacions d'habilitats, verificació d'antecedents, referències i avaluació de la cultura. En entendre aquestes estratègies, els candidats poden preparar-se adequadament i millorar les seues possibilitats de ser seleccionats per a un lloc de treball.
Un videocurriculum és un currículum en vídeo que permet als candidats presentar-se de manera més visual i creativa que en un currículum tradicional en paper. En un videocurriculum, els candidats poden presentar la seua experiència, habilitats i assoliments a través d'imatges, gràfics i vídeos, a més de parlar directament a la càmera per a presentar-se i destacar les seues habilitats i assoliments.
Els videocurriculums s'utilitzen cada vegada més en el mercat laboral actual, especialment en àrees creatives i digitals, on la presentació visual i l'habilitat per a contar una història són altament valorades. També poden ser útils per a candidats que busquen destacar entre una gran quantitat de sol·licitants d'ocupació.
Per a crear un videocurriculum, és important seguir algunes pautes bàsiques, com tindre un guió ben estructurat que presente la seua experiència, habilitats i assoliments de manera clara i concisa, tindre un entorn adequat per a filmar que reflectisca la seua personalitat i el tipus de treball que desitja, i ser autèntic i mostrar la seua personalitat en el vídeo. També és important editar el vídeo perquè siga visualment atractiu i s'ajuste a la duració adequada.
La disrupció tecnològica està traslladant el paradigma escrit del text cap a un nou paradigma on el determinant en la visualitat. En aquest context el tradicional currículum escrit i estàtic queda incomplet davant la possibilitat de veure en acció les competències bàsiques dels candidats.
El vídeocurrículum permet d'obtindre més visibilitat i més impactes amb més percentatge d'èxit en els intents de trobar treball en funció del sector.
El vídeocurrículum augmenta l'àrea geogràfica. Les dificultats per trobar feina han fet que l'àrea geogràfica de recerca de feina creixca i siga necessari acudir a eines tecnològiques per als primers contactes en entrevistes. El vídeocurrículum acurta eixe camí tecnològic perquè l'entitat contractant té la possibilitat de comprovar certes competències de manera directa (per exemple les idiomàtics).
Llenguatge més complex i complet. El llenguatge audiovisual permet reconèixer més quantitats de competències i habilitats i amb més precisió. Seria el cas dels idiomes per exemple però també d'habilitats emocions i socials com l'atenció al públic o l'acceptació d'objeccions i treball en equip.
Sensació de proximitat. La sensació de conversa amb la persona que mira el teu vídeocurriculum és molt més intensa que amb el currículum en paper. La persona seleccionadora pot valorar molts més aspectes que amb el currículum tradicional. Ens pot fer destacar per a bé i per a mal.
El llenguatge audiovisual presenta una petjada emocional superior ja que permet l'ús de la música, la veu, el llenguatge corporal, la roba i el missatge d'una forma molt més controlada.
Gravar-se en vídeo permet fer un exercici d'intel·ligència intrapersonal. Coaching bàsic,
És un simulador de parlar en públic i això facilita l'entrevista personal.
Fer un vídeocurrículum és molt més costós que fer un currículum en paper. En temps i potser en diners.
Necessites un equip mitjanament decent perquè el resultat siga digne. Especialment cal parar atenció a la llum i el so. La major part dels dispositius actuals oferixen bona imatge si hi ha bona llum però el so és l'element diferenciador. Per pocs diners venen micros que poden millorar molt una simple gravació amb el mòbil.
Has de posar-te davant la càmera. És probable que no t'agrades i és probable que hages de repetir i entrenar. Res serà debades però no tothom supera la por a gravar. Si veus que no acabes de sentir-te bé davant la càmera millor usar altres maneres de publicitar el teu perfil.
El vídeocurrículum és molt bo per transmetre sensacions però no informació perquè el llenguatge oral és més dificil de retindre. Per tant, el podem considerar com un complement diferenciador del currículum escrit més que un substitutiu.
No intentes calcar el currículum simplement a imatges. No es tracta de llegir el currículum. Es tracta de dotar de llenguatge visual a les coses que posa al currículum i demostrar-les. Per exemple, si dius que saps parlar valencià i castellà convindria que parlares en les dos llengües al teu currículum. També si dius que t'agrada treballar en equip i ets una persona sociable convindria que no aparegueres tu a soles en el vídeocurrículum.
No intentes ser qui no ets. La càmera capta molt les emocions i el retrat de la teua personalitat. Fes una anàlisi del tipus de videocurrículum i de narrativa visual que s'adapta millor a la teua personalitat. Canvia la narrativa, no canvies la teua personalitat. No faces pallasades si no és una conducta natural en tu. Si ets una persona introvertida mostra les teues facetes fortes com la serenitat i la concentració.
Fes un exercici de diagnosticar la teua marca personal.
Primera qüestió, la teua marca personal ha de basar-se i ser congruent amb el teu rastre digital. Una entitat contractant mirarà les teues xarxes socials per tant seria convenient que mirares des de fora com és el teu jo virtual i et basares en això per determinar quin serà el teu format de videocurrículum triat.
Fer autocoaching i demanar excercicis de "zona cega" seria important per obtindre un bon videocurrículum. La zona cega és la part que la gent que tenim a prop veu en nosaltres però nosaltres no som capaços de vore-la. Moltes vegades la gent ens amaga algunes opinions per no fer mal o simplement perquè ens acceptem com som. Això està bé en l'àmbit emocional però els exercicis de zona cega consisteixen a demanar a la gent que millor et coneix que et faça saber una cosa molt bona teua i una cosa que hauries de millorar. Amb això tindràs una perspectiva complementària a l'exercici inicial d'autocoaching. Demana sinceritat i pren-te les aportacions com una manera de millorar o simplement conèixer-te millor.
Després hauràs de prendre decisions de marqueting personal:
Determinar el to. Esta serà la primera decisió de qualsevol text. Tindrà un to informal o formal? serà creatiu o conservador? Serà esquemàtic o abstracte? Has de determinar quin format s'adapta millor. Per exemple, si vols treballar d'educador social hauràs de primar la part humana i creativa però si vols treballar en un banc hauràs de primar la part d'imatge, trajectòria i capacitat de relació comercial.
Segmentar. Potser tingues un perifl multidisciplinar i presentes competències professionals molt diverses. En eixe cas és possible que hages de fer més d'un videocurrículum. Una de les decisions més importants del marqueting personal és decidir si la nostra marca personal i la imatge que volem transmetre és congruent amb el sector encomòmic i el tipus d'empresa on volem treballar. No és igual voler treballar de periodista que en un gabinet de psicologia.
Escenaris. Cal decidir si l'escenari serà virtual (croma), figuratiu (construcció de metàfores visuals), exterior o interior. Eixa decisió ha de ser congruent amb la marca personal i la decisió de tó.
Personatges. Hauràs de decidir si és important que aparegues tu físicament o si això no és determinant. Com més aportes en veu i llenguatge corporal més important serà la teua aparició. Evidentment s'ha de tindre en compte que l'aspecte físic determina moltes coses (gènere, etnia, orientació sexual..) pot ser causa de prejudicis. És un factor a considerar però sense renunciar a les habilitats pròpies. Dins d'este apartat també caldrà considerar l'aparició d'altres persones. Entre les coses bones del vídeocurrículum està la possibilitat de contrastar el nostre perfil amb recomanacions d'altres persones. Convé tindre en compte a la família (si volem que aparega per exemple contant les nostres fortaleses), incorporar a la família trenca amb principis d'intimitat però afavorix enormement la capacitat per transmetre competències. També podem acudir a recomanacions de persones amb les quals hem treballat anteriorment i finalment cal decidir l'aparició d'amistats que puguen reforçar la nostra marca personal. Totes aquestes decisions determinen una atmosfera.
Gama cromàtica i llum. També cal decidir congruentment amb les decicsions anteriors com serà la gama de colors que apareixeran en pantalla. Només cal vore influencers en youtuber per adonar-se de la possibilitat d'ús del blanc per crear calma i claredat o de l'acumulació cromàtica de colors per donar sensació de creativitat i dinamisme.
Gravació: En el moment de la gravació cal tindre en compte diversos aspectes com ara l'enquadre (primer pla o plans més allunyats) i especialment el llenguatge facial, corporal i la locució. Hem de treballar llenguatges corporals d'acord amb les emocions que volem transmetre. Si volem transmetre proximitat i intimitat podem usar plans curts i locució atenuada, si volem transmetre seguretat i determinació potser convindria un pla més ampli que deixe llibertat als braços i les mans i permeta una posició corporal erecta.
Edició. En el moment d'edició és el moment de construir el ritme visual. Hem de controlar bé els talls narratius i la velocitat de les imatges. Si volem transmetre serenitat i prudència farem plans llargs, escenaris exteriors i colors transquils, en canvi si volem expressar dinamisme i capacitat de lideratge farem plans més curts i breus amb gama cromàtica més intensa. La retolació ens ajudarà a complementar caligràficament la nostra personalitat. Decidirem si volem un tipus de lletra handscript o més rodona o d'altre tipus. Per últim, evidentment no gravarem en vertical si després volem reproduir en youtube.
Música. Un dels grans avantatges del videocurrículum és la possibilitat d'usar música. Convindria no usar música amb copyright, no sols perquè youtube no ho permetrà sinó perquè el descobriment musical en grups desconeguts sempre aporta molta creativitat al videocurrículum. De nou hem de ser congruents amb la nostra marca personal. Una determinada música expressa ingenuïtat i tendres (vols ser mestre/a de primària?), una altra música expressa contundència (vols ser guàrdia de seguretat?), una altra música pot resulta èpica (vols viatjar?).
Gestió i adequació del canal. Hem de trobar la manera de gestionar la privacitat. Deixar obert el vídeocurrículum en youtube pot generar visibilitat però també una exposició innecessària. Youtube permet deixar en "ocult" els vídeos i que només els puga vore aquell qui té l'enllaç. Això ens permet de controlar (parcialment) qui pot mirar el nostre videocurrículum. Podrem incorporar el link en el currículum escrit, en formularis web o en correus electrònics.
Duració. No excedir en cap cas els tres minuts. Duració òptima 90 segons.